Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

El Carrascalet

August 10, 2016

Els inicis del bari del Carrascalet cal buscar-los en l’època de la Restauració espanyola (1875-1902) caracteritzada a escala europea pel restabliment de les estructures socials, polítiques i internacionals derrocades per la Revolució francesa i per l’Imperi napoleònic i que es va iniciar a partir de 1814. A l’Estat espanyol tanmateix, es concreta amb la “restauració” de la dinastia borbònica expulsada per la Revolució de 1868 i que torna al tron a finals de 1874. Ací podríem marcar aquest període entre 1875 fins a 1902 quan comença el regnat d’Alfonso XIII en la seua majoria d’edat, com els inicis del barri.

 

El creixement econòmic d’Algemesí durant la segona meitat del segle XIX i els primers anys de l’actual va propiciar la creació d’uns barris de poblament al seus voltants: el Carrascalet, el Poble Nou i les Casetes d’Agulló. De tots tres, el més antic i aquell que amb més personalitat s’ha mantingut a la llarga del temps és el Carrascalet, i no sols perquè la circumstància d’espai físic l’ha mantingut separat del casc urbà, -com no ha ocorregut amb els altres dos-, sinó pel caràcter i fidelitat de la seua gent, que mai va renunciar al seu lloc originari. Aquella dita que s’escoltava abans, i avui encara, sóc del Carrascalet era i continua essent pronunciada amb tota una clara voluntat d’arrelament.


Pel que fa a la documentació conservada al nostre Arxiu Municipal, segons ens informa Josep Antoni Domingo, està basada en els tres llibres de peita (impost en metàl·lic basat en la propietat de béns immobles) fets entre 1591 i 1673 on s’indica un indret de la partida de Xara que ocupava el mateix turonet d’avui sobre una superfície aproximada d’unes vuitanta fanecades. Era propietat de la noble família dels Guinovart, un membre de la qual, Bernat, va gestionar la segregació d’Algemesí respecte de la vila d’Alzira. L’alteró era una illeta de secà envoltada per terres de regadiu, i és per això que s’hi documenta fragmentat en parcel·les plantades d’oliveres, garrofers i vinyes. Allí, on l’explotació agrària seria més difícil subsistia un xicotet bosc de carrasques, un carrascalet, un residu testimonial encara de vegetació natural propi del paisatge de secà de la mediterrània.


La primera notícia documental sobre la construcció d’un edifici en aquest barri és de 1850, i no és finsa finals del segle XIX que hi ha documents on es parla d’un llogaret anomenat "Virgen del Pilar en la partida del Carrascalet.1  Ja en el cens de 1910 eren 168 residents, i des d’aleshores s’ha consolidat com una part entranyable del nostre poble, compaginant la seua pròpia personalitat amb la conformació de la ciutat.

 

1 Segons Josep Antoni Domingo a BUENO, E. i RAMIRO, E. (1999): El Carrascalet, Associació de Veïns de El Carrascalet. A l’esmentat llibre, es pot ampliar la informació sobre la història d’aquest barri.

 

 

 

Foto de la festa d'inauguració de l'església del Carrascalet. Any 1953.

Font de la imatge: BUENO, E. i RAMIRO, E. (1999): El Carrascalet, Associació de Veïns de El Carrascalet.

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo