La tradició d'un poble: els bastonets d'Algemesí

August 14, 2016

Pocs rituals han arrelat d’una manera tan forta a la societat com aquells que identifiquen la comunitat amb el seu entorn. Les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí són un exemple formidable d’esforç i perpetració d’unes tradicions, que si bé no eren exclusives d’aquest llogaret, sí que han conservat la seua essència al llarg del temps per tal d’arribar als nostres dies, tot sabent transmetre’s de generació en generació amb més o menys sort. No cal oblidar l’aspecte purament cristià (la veneració a una imatge mariana trobada, segons la tradició, allà pel 1247 a l’interior d’una morera a la partida de Berca), tot i que a sovint la festa ha traspassat els límits espirituals per tal de convertir-se en un aspecte cultural que identifica un poble amb les seues tradicions. Aquesta perpetuació generacional li ha valgut els més alts reconeixements institucionals, sense, per això, perdre el seu caràcter religiós i cultural.

 

El Ball dels Bastonets respon a aquesta pràctica i esdevé un factor necessari en la representació del patrimoni, convertint-se en una de les peces claus de l’engranatge immaterial. Tot i que les danses de pals estan enregistrades des de temps dels comtats catalans, no hi ha cap dubte que l’origen pagà d’aquestes representacions es va transformar per incorporar-se a la festivitat del Corpus Christi de València, del qual les Festes de la Mare de Déu van adoptar nombrosos elements, tot adaptats a la processó que avui coneguem. En aquesta festa, la del Corpus, que és reflex de l’estratificació social i en la qual cada gremi estava representat per una dansa, els Bastonets simbolitzaven al dels esporgadors.

 

Encara que la primera documentació que es té d’aquest ball a Algemesí és del 1839 amb el nom de “danza de los ocho”, és difícil apuntar l’any exacte de la seua incorporació (encara que és possible que ja ho estigués al 1724 quan se celebra el primer seguici processional amb balls). Es tracta d’una dansa eminentment guerrera que s’estén arreu del país. L’estil grecoromà de la seua vestimenta, el capell, la planxa, el bastó, els brodats i els mocadors amb la imatge de la Mare de Déu de la Salut, fan que els Bastonets es reconeguen fàcilment, erigint-se com una peça clau en l’entramat profà de la festa.

 

La importància del ball dels Bastonets no ho és sols pels seus dansants, sinó que el seu ritme vertiginós i l’acompanyament d’una rica varietat de peces musicals (21 a l’actualitat) aconsegueixen uns matisos únics, que amb el tabal i la dolçaina fan molt més impactant i emplenen l’aire de conegudes melodies per a tot aquell que es relacione amb aquests instruments autòctons. Els músics, i la seua música, són un altre dels elements essencials d’aquesta dansa i de tota la festa.

 

Malgrat les dificultats sorgides al llarg del temps (sobretot al segle xx), l’esforç per part d’algemesinencs compromesos en les seues arrels culturals han fet que el ball arribe als nostres dies més viu que mai. No sols això, sinó que els Bastonets han sabut conservar la tradició al temps que s’han modernitzat en aspectes claus com la incorporació femenina. Un ball viu, vibrant, transmès de generació en generació, que ha sabut adaptar-se (no sense dificultats) a les exigències dels temps i que mira al futur amb la seguretat de que viurà molts més anys, orgullós representant d’un poble, unes tradicions i una festa única Patrimoni de la Humanitat.

 

 

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo
Please reload

Buscar por tags