Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

Romanç del Muixerangueret

“Un vellet molt arropit

en hivern voreta el foc

recontava al seu netet

anyorances d’antigor.

En son seny plenet d’arrugues

tremolava l’emoció,

els seus ulls espurnejaven

amb mirada de visió:

– “Com les festes de Setembre

no n’hi ha res en tot lo món.

Els bastonets, la carxofa,

tornejants, bolero… tot,

Tot molt bo… mes per a mi

una cosa és la millor,

La muixeranga ¡res hi ha

com ella en la processó!

Sempre plore quan la veig

recordant: dos anys jo fón

el muixeranguer menut,

el qui puja dalt de tot,

aquell que alça la cameta,

i els braços com en un vol

obri en creu… (i aquell vellet

obria els seus tremolós

per fer-ho amb més veritat)

la gent me mirava amb por,

tots retenien l’alé,

no comprenien que jo

allá dalt era feliç…

................................................

Lo que veia no es pot dir,

manquen paraules humanes:

riu de llum, riu d’ulls plorosos

d’oració de moltes mares,

com catifa allá en la terra.

Damunt d’ella van les andes,

com barqueta d’or i foc,

portant suau a la Mare

de la Salut… ¡Moreneta!

De precs i sons de campanes

se sent pertot un soroll.

................................................

Sos braços de llum m’allarguen

en lo cel les estreletes

i em diuen entre rialles:

– Prova, muixerangueret,

bat els teus braços com ales

per vore si al cel aplegues…

................................................

Sempre plore quan la veig

recordant: dos anys jo fón

el muixerangueret menut,

el qui puja dalt de tot,

aquell que alça la cameta,

i els braços com en un vol

obri en creu ben decidit.

Però no t’ho he dit tot,

que em vaig fer muixeranguer

perquè estava molt zelós.

Entre el gentiu li resava,

glatia a pressa el meu cor

quan passava la Mareta

de la Salut. Però jo,

ambiciós del seu afecte,

em pareixia allò poc.

Capficat em preguntava:

“Entre tants milers de cors

podrà la Mare de Déu

sentir el meu toc, toc?

Entre tants ulls com la miren,

purneta menuda són

els meus… i Ella els vorà… “

................................................

Però allà dalt, a soletes,

se’n fugiren tots els zels,

tots els cors que mi glatien

de por: “Muixerangueret,

per l’amor de Déu no caigues”

resaven tots espaiet.

gens de por allí tenia,

no m’importava la gent,

jo mirava la seua anda,

jo mirava lo seu seny,

mirava si me miraven

els seus ulls… I em digué,

(la meua ànima ho sentí):

– “Te vull, muixerangueret,

perquè sé que per voler-me

t’has arriscat com valent”.

................................................

I em pense que somrient-se

me mirava el Jesuset.

................................................

Ja passa la muixeranga,

sempre plore quan la veig.

  

 

 

(Ramon Barberà Ferrís, SCH. P. Escolapi, Algemesí, 1917 – València, 2003.

Publicat al programa de festes d’Algemesí de 1956 i en el llibre del “Cinquantenari de la Coronació de la Verge de la Salut”, 1975.)

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo