Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

Els goigs a Santa Maria: puix de vós ens ha nascut

Els goigs, com a música tradicional, constitueixen un capítol interessant del nostre cançoner popular, estès per tot arreu de la mediterrània. Les melodies típiques d'aquest gènere musical podem agrupar-les en dos tipus: un de solemne i majestuós amb melodia gregoriana, i l'altre de tonada més popular; tots dos solen ser d'autor desconegut. Els textos solien presentar-se impresos i apegats a una tauleta de fusta. El conjunt emprava una fisonomia tipogràfica i tradicional d'allò més singular; malgrat que al nostre poble actualment no hi coneguem cap exemplar.

 

Les temàtiques. L'origen del contingut temàtic d'aquestes cançons, s'ha de buscar en la meditació que el poble cristià feia quan lloava els set goigs o gràcies que el Senyor li va concedir a la Mare de Déu, i d'aquesta acció ha pres el nom popular de goig. En el Llibre Vermell (s. XIV), conservat a l'abadia benedictina de Montserrat, hi ha una peça titulada Los set gotxs (f. 23v) amb temàtica mariana. Els escrits més antics solien tindre set cobles, concretament una per cada gràcia viscuda per Maria. Partint d'aquest esquema inicial, la pietat popular s'ha dedicat a cantar i expressar la devoció envers el Nostre Senyor, els sants, els benaventurats i les relíquies, entre altres aspectes. La qualitat més important del relat, pot esser que el figurant o els personatges no parlen mai.

 

Puix de Vós ens ha nascut

 

Els goigs que cantem en la novena a la Mare de Déu de la Salut, titulats "Puix de Vós ens ha nascut…" són atribuïts a Martí Domínguez Barberà el qual, en 1947 amb motiu del setè centenari de la troballa de la Mare de Déu en la morera, els va traure a la llum com a un element més per tal de festivar l'esdeveniment al nostre poble. Tanmateix, respecte de la música no hi tenim font documental que ens done alguna llum sobre el compositor. La melodia, la qual cantaven un grup de dones i que arrepleguí personalment en 1987 amb motiu de l'any Marià, sembla ser d'autor.

 

El text està format per nou cobles que fan el recorregut següent: en primer lloc descriu la troballa de la imatge i el nom de l'advocació assignada, tot seguit descriu dos succeïts miraculosos, després el reconeixement del poble com a patrona i, finalment, la pregària personal que busca el consol espiritual. Així, doncs, el conjunt descriu un passatge de la història tradicional d'Algemesí, d'estimable valor llegendari. Tanmateix, els goigs constitueixen documents etnogràfics, pel contingut que ens mostren, tant per la devoció com també pel culte que han generat, entre altres coses.

 

La música. La cançó s'estructura en una tornada, amb quatre versos, que configuren un total de quinze compassos. La melodia està escrita en l'atmosfera de la tònica, primer grau de la tonalitat. La cobla és més llarga, i té un total de vint-i-quatre compassos. La melodia comença en la dominant, quint grau de la tonalitat, per tal de contrastar amb la tornada, de la qual solament es repeteixen els dos últims versos després de cada cobla. La mètrica musical és ternària, seguint així una tradició antiquíssima de l'Església. La cançó resta molt joiosa i fàcil de cantar-la.

 

Cloenda. La poesia ha estat sempre vinculada a la música. Aquesta combinació esdevé com un mirall que ens permet aguaitar al passat, ja que reflecteix un cantell de la nostra història comuna que tothom reconeix com a pròpia, perquè ens dóna sentit de pertinença com a poble. Així, doncs, el so o millor dit el melos exalta i provoca una emoció col·lectiva, que mou el poble a cantar amb tot el cor i tota l'ànima. En aquest moment es produeix, de manera espontània, una barreja: de ritme, melodia i veus, tot acompanyat amb el so majestuós de l'orgue. En aqueix instant esdevé un moment quasi màgic, que no deixa indiferent a ningú.

 

Per tal de cloure, m'agradaria assenyalar que els veïns d'Algemesí som hereus d'aquesta tradició musical, fortament arrelada al nostre poble. Per tant, ens pertoca conservar-la, valorar-la i respectar-la com a un element més de la nostra Festa Major, que s'ha convertit, a hores d'ara, en el llegat d'allò més bonic que devem transmetre íntegre a les generacions futures.

 

La Mare de Déu de la Salut de la Vila d’Algemesí.
Retaule ceràmic de Manises. Segle XVIII
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo