Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

El Poble Nou

September 1, 2016

Conta don Benito Ballester en la seua ‘Historia de la Villa de Algemesí en la provincia de Valencia’ que a principi del segle XIX, aprofitant els trenta mil pesos que havien deixat en la Caixa de Propis uns anys de bonança econòmica, emprengué Algemesí el projecte de desviar el riu Sec o Magre, allunyant-lo de la població, donant-li millor eixida a les aigües en les revingudes i construint una mota en el marge esquerre per defendre el poble. En 1804 ja estava feta la mota de l’anomenat ‘riu nou’ i el gual que el travessava. Diu don Benito que, per portar-ho a terme, es demanà permís al govern i al ministre Godoy, que el va donar, regalant-li la vila, en agraïment, un quadre de ‘La Cena’ de Ribalta.

 

Abans d’aqueixa data, en la part arrimada al poble, el riu Sec descrivia un arc que apuntava, més o menys, al portal del carrer Molí; és a dir, formava un típic meandre que es caracteritzava per una acció erosiva en la part còncava (la que estava apegada al poble) i una acció de sedimentació en la part convexa. Com que el poble creixia i el riu s’acostava en cada riuada, la idea de fer-li un llit nou era encertada, encara que en les grans riuades l’aigua anava pels dos caixers, com en 1853 que arrabassà el pont del ferrocarril sobre el caixer vell (on estava el Pont Roig), en la famosa de 1864, en la de 1871 i així un llarg seguici.

 

Jose Llácer Castañer en un treball intitulat El braç esquerre del Riu Sec, publicat en la revista

de la Fira de sant Onofre de 1969 ens descriu la part física del riu Mort i deia:

 

“Que vells anem fent-nos! Nosaltres coneguérem el braç esquerre del riu Sec, que es deia el riu Mort. Nosaltres coneguérem el Vado, el Pont Roig i l’ereta dels Seirulos. Nosaltres coneguérem el sequer de Tonica, el de Sendra i el de Fernanda. I hem passat per davall del Pont Roig, on no podia passar el carro amb vela, per agafar la baixadeta del braç dret que ens portava al camí vell de Guadassuar i al camí de la Cadireta”

 

Mes, perquè hi haja poble ha d'haver poblament i així va anar produint-se. En la segona meitat del segle XIX es començà a construir habitatges en la zona entre els dos caixers del riu i quan hi hagué un número prou gran de vivendes s’anomenà ‘El Poble Nou’, perquè nou havia nascut, separat del nucli d’Algemesí pel riu Mort. En el primer Padró d’habitants d’Algemesí, el de 1887, ja es troben aveïnats en el Poble Nou 38 veïns i un total de 163 persones.

 

Estadísticament, 15 veïns caps de família, és a dir, el 39,47% eren immigrants. En canvi, del total del cens del Poble Nou sols ho eren el 15,33%; la majoria eren fills d’immigrants ja nascuts a Algemesí. La major part eren jornalers (46), alguns de sols 14 anys, sis eren llauradors, tres canters, un moliner, un enterrador originari de Benimantell i dues dones mendicants. A les dones casades i als menors de 14 anys no se’ls assignava ofici, excepte quan s’indicava que anaven a escola.

 

L’estructura urbanística prengué inicialment la forma d’una piràmide truncada invertida (mirant des del poble), on la base era el carrer de Santo Domingo, en la nomenclatura de l’època, carrer d’una sola galta de cases que miraven cap al riu Nou; els dos laterals de la piràmide eren el carrer Trafalgar i la galta dreta (mirant vers el gual) del carrer BuenaVista (hui Ronda d’Alzira) que portava, mitjançant una pujadeta, al gual del riu Nou. El carrer Naranjo era el punt on trencava la pirámide pel costat esquerre. Altres carrers com el de san Francisco a penes contaven unes cases. El carrer Pizarro, la galta esquerra de la Ronda d’Alzira i altres són posteriors.

 

A poc a poc va anar omplint-se l’espai interior i forà fins al temps actual. De tota manera, el riu Mort, encara propietat de l’Estat, anava emplenant-se de femers i deixalles que netejava l’Ajuntament de tard en tard. Finalment, en 1944, prèvia cessió al poble del vell caixer, sent alcalde Salvador Castell, començaren les obres de reomplir el riu, on en prestació personal col·laboraren els carreters del poble i que, com a resultat, donà un parc magnífic, ple de plantes i arbrat, i integrà en el poble un barri separat i marginat per un braç de riu que per a res aprofitava; el nom de ‘Poble Nou’, doncs, anà perdent-se. Tot era ja, i és, un sol poble.

 

 

 

Gual del riu Sec en els anys 30 del segle passat. Al fons, l’encreuament del carrer sant Domènech i la pujadeta de la Ronda d’Alzira (abans Buenavista). La casa que té andana és la que resta quasi igual.

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo