Mare de Déu 2016
Any rere any és tot un ritual per al grup dels PASTORETS/ES acudir l'1 de setembre a les 5 de la vesprada al Patronat.
Ploga o faça sol, allí ens reunim tots i omplim de gom a gom el pati. Amb gran celeritat fem dos grups i en un no-res ja tenim la gran colla de dolçainers i tabaleters tocant.
Mares, pares, iaies, iaios, ... tots observen a distància. Els acompanyants dels MÉS MENUTS estan petrificats en començar els primers balls.
Se'n recordaran del que assajaren al mes de juny, després de tot l'estiu sense ballar?
Cadascú segueix amb la mirada el seu, i...
si no plora,
ni té cap eixida inesperada,
RESPIREN ALLEUGERITS,
es relaxen,
es fiquen contents
i decideixen que ja poden xarrar amb el que tenen al costat.
(Segurament per comentar com de bé que balla el seu xic/a i que està molt espavilat).
Ja són quasi les 6 i, de sobte, ha començat a arribar gent i el pati està més ple.
Doncs, sí, de seguida començarà l'assaig de LA CARXOFA I DELS ARQUETS.
Tabaleters i dolçainers descansen un moment i es preparen per a delectar-nos amb músiques diferents.
Hi ha xiquetes que arriben acompanyades de la mare, és el seu primer any, i d'aquesta manera se senten més segures.
D'altres vénen en grup, totes reguapes, ben pentinades, amb la pell dauradeta de l'estiu i amb el mòbil a la mà.
Quan les ordenem per altura per a començar a ballar, ens adonem de com de ràpid que han crescut.
Sembla que fóra ahir aquella primera vegada, quan moltes d'elles arribaren de la maneta del pastoret disposades a ballar.
Mestres de les Pastoretes, Arquets i Carxofa
