La Festa... des de la distància
Des de Conakry (Guinea),
L’endemà del dia de la Mare de Déu de la Salut vaig rebre un correu electrònic demanant- me que contara en una cara de full cóm es viu la Festa de la Mare de Déu des de la distància. La primera cosa que pensí fou que no he sigut l’únic. Només a ma casa, som tres els germans que vivim a l’estranger. Una de les meues dos germanes que viuen a Londres ha pogut viure la festa “en directe”, però l’altra germana i jo l’hem viscuda des de la distància. I, per pareguts que hagen sigut els records i sentiments que hem anat experimentant, no poden haver segut els mateixos per als dos. Així que jo comptaré cóm he viscut jo enguany la Festa; no sé si pot interessar-li a algú, però jo hauré complit lo que se m’ha demanat.
Arribat el matí del 29 d’agost, em vaig posar a buscar el llibret de la Novena, per a deixar-lo a mà i no oblidar-me de començar eixa mateixa vesprada la Novena. No sempre la feia a la mateixa hora, ja que alguns dies em venia millor fer-la després de dinar; però l’he feta sencera, inclosos Gojos i Virolai. I tots els dies, a poqueta nit, (ací anem dos hores darrere d’Espanya), pensava: “ara estaran assajant l’estrofa dels Gojos corresponent”, “ara estaran fent el Rosari” o “s’haurà acabat ja la Novena?”. Així que, a més de assaborir i disfrutar una vegada més els preciosos textos de Martí Domínguez, he pogut oferir-la per vius i difunts i preparar-me espiritualment per a la Festa de la Mare de Déu com si estiguera, com altres vegades, en el Carrer Berca. Potser algú pense: “home! no serà lo mateix!” Sí, és de veres; no és lo mateix. Però, encara que semble estrany, no puc dir que estos dies haja sentit enyorança o nostàlgia. Simplement, ho he disfrutat d’una altra manera.
Com és normal, a mesura que passaven els dies de la Novena, els sentiments anaven fent-se més forts i les al·lusions a la festa anaven sent més freqüents. Els missatges de Whatsapp eren transmissors de lo que anava passant pel poble: assajos de balls, vols de campanes, fotos de les meues nebodes amb el seu iaio en el pouet, dies de calor més forta que ací, missatges per a recordar als menudets que la Festa que anàvem a celebrar era pel cumple de la Mare de Déu...
I així, fins aplegar a l’antevespra: últim dia de Novena i inici de la Festa. Un record molt especial anà cap a la representació del misteris i martiris a la porta de la Capella. M’aplegaren fotos del globus enlairant-se, així com una foto de l’interior de la capella, feta des de la porta, en la que, per cert, es pot inclús conéixer qui és l’home que està a soles en el primer banc pregant. Poden parèixer nimietats, però des de la distància, tot té un sabor especial. I de la Capella de la Troballa... a la Plaça Major. El cos no és desplaça, però el cap sí. I mentre jo preguntava “cóm van les campanes?”, m’aplegaven dos àudios diferents del Vol del Retorn: un, gravat des de l’interior de la Capella de la Comunió, i l’altre, des de la plaça. I si una hora abans rebia una foto de l’altar de la Troballa, ara era una foto de la Capella de la Comunió, en la que veig, amb gran goig, la imatge de la nostra Mare celestial i —tot siga dit— la de ma mare terrenal en un dels últims bancs de la Capella. En eixe moment pensí: “Ara sí que comença l