STA. MARE DE DÉU DE LA SALUT
VIATGE TRIOMFAL DE LA NOSTRA PATRONA SANTA MARE DE DÉU DE LA SALUT A LA CIUTAT DE VALÈNCIA, AMB L'ACTE MEDIACIONISTE, I CORONACIÓ DE LA SANTA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS DEL PUIG.
DIA 12 D'OCTUBRE DE 1954
Al M.I. Senyor Dr. Reverend en Josep Ferragud Camarasa, en les seues noces d’argent sacerdotals (1954).
Quan lo Rei Conqueridor,
a València allibertà,
et féu Patrona d’amor,
d’este País Valencià.
Rei d’Aragó i de València,
valerós i corpulent;
gran noble, preclar, creient,
i catòlic per essència.
Virginal Mare de Déu,
aquell varonil monarca;
prometé per l’honor seu,
ofrenar-te la comarca.
Rendida Alzira a Reinat,
estant Valldigna vençuda;
torna la tranquil·litat,
l’assossec i pau deguda.
El que és hui nostra ciutat
era tot terme d’Alzira;
no hi ha dubte que seria,
un caseriu agregat.
Un dia de primavera,
dos bous mansament llauraven;
i al pas per una morera
reverents s’agenollaven.
El llaurador estranyat...
a la morera mirava...
Tot normal!, i ja intrigat...
mira dins... Quelcom passava!
Sorprès de moment, es veu...
una imatge en la morera;
Mirà al cel!, pregant a Déu,
valor, davant el que veia.
Que me passa a mi, Senyor...,
És real el que contemple?
Degué ser home de temple,
l’afortunat llaurador!
Regina de regines,
regina de virtuts
allibereu-nos d’espines,
i doneu-nos salut.
Eres la nostra Mareta
i en tantes coses que hi han
res té Algemesí més gran
que la seua Moreneta.
Mare del Puig protectora,
d’este regne benamat
el trobo de nostra Aurora
Patrona de la ciutat.
Tingué lloc, en el regnat
del teu excels poderiu,
i els veïns del caseriu,
gran poble ja emancipat.
Voldran veure’t coronar,
al manco, per gratitud;
sobretot, no ha de faltar
la Verge de la Salut.
La gràcia d’Algemesí,
cap a València ha eixit ja;
i va rodejà fins allí,
d’una gran motoritzà.
El eixir en tan pocs casos,
el teu Fillet, va content;
pareix botar dels teus braços,
inquiet, risueño i rient.
Mare dels Desemparats!
Nostra Mareta està ací!
Està en los teus estats
la Mare d’Algemesí.
Per ta gràcia proverbial,
en Sant Tomàs té el destí;
Temple parador reial,
de l’estrela del matí.
Campanes de Sant Tomàs!
campanetes revoltoses;
que revoltegeu gojoses
perquè la Verge està a un pas.
Què vos passa, campanetes,
que tan a gust voltegeu,
que tan de pressa voleu
tan moroses i inquietes?
Que ve la Mare de Déu,
Regina de la Salut!
Voleu, campanes, dobleu
fins a calmar la inquietud!
Ja està ací nostra Mareta;
nostra Mare Celestial;
per dos voltes en l’Església
entra, en Sant Tomàs, triomfal.
Benvinguda, Mare nostra,
als teus fills d’Algemesí;
i València tota es postra
als teus peus, bell serafí.
Mare dels Àngels del Puig,
que vas a ser coronà,
la Verge de la Salut
en sos fills present està.
Tot l’horta se vist de festa
per Tu, primorosa Imatge;
i fins Octubre vist i presta
fent daurat tot el paisatge.
Ja ve el prodigiós portent,
perla fina riberenca
que estàs entrant triomfalment
en esta València bella.
Bella imatge Celestial,
d’Algemesí Gran Senyora.
Morena... com llauradora!,
i trobà en un moreral!
València és l’antesala,
del Cel en este gran dia;
València se vist de gala
davant la Verge Maria.
La que del Cel ha vingut
i sempre nos il·lumina;
Capçal de gràcia divina!
Ric manantial de salut!
Font d’on raja cristal·lina
l’aigua que al sedent assècia
la que en fe al malalt alleuja,
i en fe cura la dolència.
És l’aigua que en fe has begut,
és la fe la font que cura;
és la fe en la Verge pura,
font de la fe i la salut.
Ja està a València, Albrícies!
No podia ací faltar
i formar dalt de l’altar,
de l’acte mediacioniste.
I quan Maria Santa,
ha vingut de la regió
baix distinta advocació,
a brindar-te pleitesia.
Verge pura angelical,
del Regne i Puig capitana;
gràcia plena regional,
i autèntica valenciana.
Present en nunci apostòlic,
present el gran Magistrat;
Bisbes, el Nostre Prelat,
i un poble sencer catòlic.
Ja està el nunci coronant-la
i allí el Cap de l’Estat;
tot el regne contemplant-la
fervorós i emocionat.
I des del seu monument,
En Jaume el Conqueridor;
vol galopar briosament;
sols per veure aquell fervor.
Per aquella Gran Senyora
que el seu poble valencià
hui li posa la corona,
deixant la seua obra acabà.
Lluís Martínez Domínguez, Març de 1955.
Martínez Domínguez, Lluís (2001), Algemesí en vers: Obra poètica completa. A cura de Rafa Ortega i Joaquim Naval. Algemesí: Ajuntament d'Algemesí.
