Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LA CAPELLA DE LA TROBALLA D'ALGEMESÍ

August 29, 2017

Un estudi desde la troballa de la marededéu fins al projecte final de Segura de Lago.

 

Segons la tradició, fa ara 750 anys es va trobar a Algemesí la imatge d’una Mare de Déu, que va ser desada en una de les capelles de l’únic edifici religiós que en aquell moment hi havia al poble. La capella actual de la Mare de Déu, situada ara als peus de l’església parroquial de Sant Jaume, va ser el primer lloc on descansà la imatge. En aquells temps, l’actual basílica menor no estava construïda i només s’havia bastit una nau amb el sostre de fusta, la que ara està dedicada a la patrona.

 

El poble va buscar ben prompte una capella pròpia per a la Mare de Déu i en 1247 es va fer la primera capella, de dimensions menudes al final del carrer Berca, on sembla que es va trobar la imatge de la Verge. Aquesta capella va ser enderrocada el 1686 perquè en aquell any ja estava en ruïnes.

 

La capella de la Troballa va continuar la seua història lligada als esdeveniments històrics d’Algemesí i quan va ser possible (no se sap cert quin any) es va fer una segona capella en el mateix lloc. Aquesta construcció era més gran i sòlida que l’anterior. La seua estructura era d’una sola nau amb planta rectangular i volta de canó, encara que al llarg del temps es van afegir algunes modificacions. Tenia com a entrada principal la porta que donava al carrer Berca, però es va fer una segona porta en angle recte en la façana lateral que obria la nau al carrer Capella.

 

En la façana principal que donava al carrer Berca es podia observar la coberta a doble vessant del sostre, que emmarcava l’entrada principal formada per una porta adovellada. Aquesta es recolzava en dos pilastrons amb capitell que mantenien una arcada de mig punt, el qual determinava un timpà amb el llindar de la porta. En l’interior del timpà es va realitzar un alt relleu de la Verge col.locada en el tronc de la morera, orlat amb una llegenda de lletres negres i ressaltades que referien a la troballa. La porta que mirava al carrer Capella s’obria entre dos contraforts del lateral de la construcció i a la part de dalt tenia disposada una mena de teulada.

 

L’interior de l’edifici, segons descriu Miquel Belda en el seu llibre Algemesí y su Patrona (1908), estava recobert per un sòcol de rajola de ceràmica del segle XVIII amb escenes de les històries i miracles de la nostra patrona. Segons recorden alguns dels més vells del poble, va ser una donació de l’antic convent de Sant Vicent Ferrer. En l’altar es va realitzar un retaule tallat profusament i en el nínxol principal es va col.locar una reproducció de la imatge vertadera de la Mare de Déu, ja que l’original es va desar des de 1720 en el definitiu altar major de la capella de l’actual basílica.

 

Algunes transformacions van variar l’estructura inicial d’aquesta capella, com va ser la construcció de la casa del capellà (adossada en el mur de l’esquerra), la restauració de l’interior en 1860 a càrrec del capellà Joaquim Plaza, la construcció d’una sagristia en 1880 en el temps del capellà Miquel Cabanes i la restauració de la part exterior pel setembre de 1907.

 

Però a pesar de l’erforç de mantindre aquesta segona capella, la guerra del 1936 provocà que quedara de nou en ruïnes. I de nou una iniciativa impulsada per Miquel Belda reprengué la construcció amb els plànols de l’arquitecte Joan Segura de Lago. La nova capella s’havia de construir per a 1947, any de la celebració del 700 aniversari de la troballa de la Mare de Déu.

 

L’obra de l’actual capella va recaure en les mans de l’arquitecte del poble, Joan Segura de Lago. Segura de Lago va concebre, segons explica ell mateix en un dels seus escrits, una capella en consonància i relació cronològica amb el temps en què va ser trobada la talla de la Mare de Déu i que harmonitzara amb les altres construccions d’Algemesí. Pel que fa a la relació cronològica, Segura de Lago va realitzar una estructura similar a les primeres construccions religioses cristianes del segle XIII, i quant a l’harmonia amb altres construccions del poble, va escollir els materials més utilitzats en les edificacions més significatives d’Algemesí, com la rajola roja i la pedra calcària, com és el cas del campanar.

Així es va realitzar la capella de la Troballa, amb una estructura senzilla d’una sola nau en forma de sala, amb cinc arcs de diafragma que arranquen de pilars de molt poca altura enclosos en els murs i recolzats en la part exterior de l’edifici per uns contraforts. Aquests arcs d’una llum tan gran, anomenats pel mateix arquitecte arcos forneros en ojiva i achatados, donen a la capella una estructura molt semblant (quasi podríem dir-ne igual) a les construccions fetes en el segle XIII a les nostres terres. Aquestes construccions prenen el nom d’esglésies d’arcs de diafragma o de reconquesta, per ser les primeres edificacions religioses cristianes realitzades en el terreny valencià. Exemple clar d’aquesta influència és la capella de Ternils, a Carcaixent, una de les poques construccions del segle XIII que ens queden per les nostres comarques.

Imatge de: Vicent Granell.

 

 

Però no és aquest l’unic exemple viu que podria tindre Joan Segura de Lago, ja que a la ciutat de Xàtiva té el mateix estil l’ermita de San Feliu, o a Castelló l’església de Sant Mateu, o l’església de la Sang en Llíria, o l’església de El Salvador a Sagunt. Totes aquestes construccions tenen unes característiques que les fan semblants a la nostra capella: els arcs de l’interior, la porta principal amb un gran arc de mig punt, la coberta de teules recolzada per vigues de fusta a dues vessants...

 

Els únics elements que diferencien la capella de la Troballa d’Algemesí de les construccions antigues i la relacionen amb l’actualitat són l’àbside, la casa adossada a la  part posterior, la torre, situada a la part dreta (que pren l’estil gòtic) i la utilització de materials com la rajola roja i la pedra calcària, ja que les construccions més antigues solien utilitzar grans carreus de pedra. Joan Segura de Lago en la seua construcció també conserva les dues entrades de la capella ja construïdes en la inicial, per la significació especial i pel paper tan important que té en el dia de la processó de la Mare de Déu de la Salut.

 

Una vegada passada la celebració del 700 aniversari de la troballa, es van quedar inacabades les feines de decoració de l’interior, la instal.lació de la llum i la col.locació dels bancs per als fidels. En els anys 80 i amb impuls de mossén Ricardo Palop Pérez, es van realitzar els últims detalls que donaren forma a l’aspecte actual. La decoració i printura del sostre i els detalls decoratius els va dirigir Eduard Sarriò*, que acabà així l’obra. Poc després, per celebrar el naixement a Algemesí d’un dels compositors barrocs més importants a Europa, Joan Baptista Cabanilles, es va construir sobre la porta de l’entrada principal un orgue.

 

Olatz Moreno Hervàs

Llicenciada en Història de l’Art

*Les claus dels arcs, com mostra la foto, estan decorades amb la següent llegenda: Et propter nostram salutem descendit de coelis, tu honorificentia populi nostri. (I així la nostra salut va baixar dels cels, tu que ets l’honor del nostre poble)

 

Font:

  • Moreno Hervàs, O.: Aproximació històrica a la capella de la Troballa d’Algemesí. Un estudi de la troballa de la marededéu fins al projecte final de Segura de Lago. BIM Berca núm.66. Pàgs.: 14 i 15.Ajuntament d’Algemesí. Algemesí, desembre, 1997.

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo