VIROLAI DE LA MARE DE DÉU

A l'amic Josep Girbès "Pepe Mora" In memoriam

En l'any 1947 i amb motiu del setè centenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de la Salut, en la partida de Berca, Algemesí va promoure un conjunt d'actes commemoratius, on tots els veïns del poble estaven cridats a participar. Per tal de segellar l'esdeveniment, entre altres coses, feren l'himne del centenari amb lletra de Martí Domínguez Barberà i música d'Agostí Alaman Rodrigo, ambdós fills del poble. Des d'aleshores ençà, aquest himne resta viu al cantoral col·lectiu, per ser una melodia transmesa oralment, doncs en escoltar-la ens fa sentir poble. A continuació, passem a desenvolupar aquest article de la manera següent: La simbologia mariana, la forma poeticomusical, el text i la música, així doncs ressenyem alguns aspectes que, al nostre parer, poden tenir cert interès per als lectors.

La simbologia mariana

El cas del Virolai de la Mare de Déu de la Salut ampra una temàtica al·legòrica, en part inspirada en els textos prelauretans del segles XIII i posteriorment en la lletania Lauretana, que procedeix del santuari de la Verge de Loreto, S.XVI (Itàlia). Cal recordar que alguns atributs, d'cord amb la tradició catòlica, apareixent pintats per Joan de Joanes en una taula datada en 1587, on s'albira la Verge Maria al centre i els símbols rodant-la. Aquesta peça senyera de l'art valencià es troba conservada a l'església de la Companyia de Jesús a València. El museu parroquial de Sant Jaume Apòstol del nostre poble, conserva una pintura amb la mateixa temàtica. Els símbols utilitzats tenen unes propietats o característiques que són atribuïdes a la Mare de Déu. El papa Sixt V en 1587 posà en valor aquests atributs mitjançant una lletania, per tal de fomentar la devoció a la Verge Maria. També apareixen aquests símbols units al sant Rosari, fent-los servir com a pregaria. Aquestes, poden ser les fonts d'inspiració del nostre poeta quant, per tal d'enllestir el text, utilitza els símbols següents: estrella del matí, mística font, altíssima palmera, pou refrescant de gracies…, com a més significatius. També ressaltem la morera, l'arbre representatiu del nostre poble, doncs el cuc de la seda, criat en les andanes de les cases, fon el motor de l'economia durant molts segles.

La forma poeticomusical

L'himne Estrella del matí, tant popular entre nosaltres, també és conegut amb el nom de Virolai, ja que així ho titola l'autor. Pot esser, per amprar aquesta tradició literària trobadoresca d'origen francès, (virelay, virer ‘girar’ + lai ‘lay’), molt utilitzada al Roselló durant el segle XIII. Concretament solia ser un text musicat, i a més a més podia ser dansat. Aquesta forma literària i musical va ser amprada també pels compositors tridentins al segles XVI, tot i que estava ja molt allunyada del seu origen, ja què ambdues parts: text-música funcionaven per separat. Al segle disset hi troben aquest gènere poeticomusical construït per refrany i estrofes. A continuació passem a comentar les al·legories de manera més concreta.

El text

Estrella del matí, Stella matutina o també Stella maris. En la iconografia mariana ha estat representada, quasi sempre, per una estrella de vuit puntes. Aquest estel es conegut per ser el primer que surt a boqueta nit, i l'últim que s'amaga cap a l'hora de laudes. Es tracta del planeta Venus (♀) que reflexa la llum solar a la terra. En qualsevol cas, la devoció popular atribueix aquest reflex lumínic a la figura de la Mare de Déu, perquè ens guia cap a Jesús, (ʘ) sol ben alt i esplendorós, llum vertadera i que enlluerna la foscor de la nit i dissipa totes les tenebres amb la seua claredat.

Mística font, Fons signatus o també Fons salutis. El símbol de la font segellada significa la fecunditat i la puresa, junt a la virginitat de la Verge Maria, aquest és un privilegi que li atorga Déu de manera exclusiva. En la literatura cristiana la maternitat de Maria es evocada com a "font d'aigües vives per haver parit a Crist, el Redemptor del mon i Senyor de la vida" (Català, M. 2007, p. 107) sent el Jesuset sentat a les cames de Maria, la salut del món. També trobem al llibre del Càntic dels Càntics "Ets tota bella, amiga meua, no tens cap defecte."(Ct 4, 7), fent al·lusió a l'estat de puresa de Maria.

Altíssima palmera, Palmerae. És un arbre molt mediterrani, alt i esvelt que busca la llum solar apujant-se'n cap al cel. Pot viure en terrenys àrids i amb poca aigua; malgrat aquestes penúries dóna bon fruit: els dàtils. El tronc creix robust i fort, simbolitzant la rectitud que impregna la vida de Maria. Totes aquestes característiques fan que l'arbre siga bonic i molt valorat.

Pou refrescant de gracies, Puteus aquarum. Representa l'aigua que brolla de la terra, aigua fresca i clara com ressenya el text bíblic següent "Ets font de jardins, pou d'aigües vives, que brollen del Líban" (Ct 4,15). A través de la Verge Maria, Déu ens fa arribar la Gracia Divina omplint, de gom a gom, la nostra vida.

Morera. Morus nigra. La tradició oral d'Algemesí compta que la imatge de madona Santa Maria, fon trobada dintre del tronc buit d'una morera antiga de la partida de Berca. En els goigs canten: El tronc buit d'una morera fon com el cofre diví,…/…on retrobà Algemesí vostra Santa Imatge Vera. …/… I el goig del poble menut, s'estén per les alqueries. …/… Cureu nostres malalties Mare de Déu de la Salut (Domínguez. M. 1947), quedant molt arrelada la devoció entre els veïns.

La música.

La línia melòdica del Virolai la podem dividir en dos motius ben diferenciats. El primer motiu, ampra el mode "Hipolidi" equivalent al vuitè to eclesiàstic. Es tracta d'un tema gregorià anomenat saeculorum amen, (e u o u a e), utilitzat en la Litúrgica de les Hores i que es canta al finalitzar el salm. També troben aquesta melodia en la cançó tradicional "M'alcí de matinet".

Actualment els tons eclesiàstics estan fora d'us, dons l'Ofici de les Hores Canòniques ja no es canta en llatí; solament algunes melodies del propi de la missa s'interpreten a cant pla, però en comptades celebracions festives. El cas del Virolai la melodia escrita i dibuixada queda de la manera següent

L'autor, al principi fa un bot de quarta justa, entre la dominant (V) i la tònica (I), i després la línia melòdica va en sentit descendent fins tornar a la nota d'inici. Cal fer notar, que si unim els sons mitjançant una línia continua, el dibuix resultant és una "M" majúscula, anagrama de María. Aquest dibuix melòdic torna a repetir-se coordinat amb el text següent: "Quedeu-vos per sempre ací,…".

El segon motiu melòdic està inspirat en el mode "Mixolidi", com deia el mestre Alaman, "…està molt arrelat al nostre poble", doncs el trobem en la melodia de la muixeranga concretament diu:

Cloenda

Per a finalitzar, solament resta dir que la interpretació d'aquesta pesa poeticomusical aconsegueix tocar el cor de totes aquelles persones sensibles, just al moment de ser entronitzada la imatge, bé al inici del Cant de Vespres o al finalitzar la Processó de les Promeses a la Capella de la Troballa. També es canta el dia de la festa Major quant entra al temple parroquial després de la Processoneta del Matí i de la Processó General per la vesprada. En eixe instant sona la veu melodiosa de l'orgue entonant el Virolai: Estrella del mati…, de seguida tots els presents s'adrecen a la Mare de Déu cantant amb tota la veu i tota l'ànima aquests versos tan emotius, que també són acompanyats amb el soroll de les campanes a la plaça Major, junt al so del rotgle i els aplaudiments dels presents a l'interior del temple. És la manifestació viva de la cosmovisió popular, configurada per gent gran i menuda, que any rere any mantenim la nostra tradició festiva. En eixe instant, podien dir quasi màgic, Algemesí es torna un trosset de cel…/… en cada set i vuit de setembre. (Domínguez, M. 1947).