Imatges ceràmiques de la Mare de Déu de la Salut als carrers d’Algemesí
La presencia majoritària d’imatges ceràmiques dedicades a la Mare de Déu de la Salut no només en els carrers de la nostra població sinó també en un bon nombre de cases palesa l’enorme devoció que senten i han sentit els nostres veïns cap a la seua patrona. Potenciada aquesta devoció al llarg dels segles a través de les festes del 7 i 8 de setembre, diverses efemèrides culturals i religioses han potenciat aquesta devoció i, fins i tot, han estat al·licient per a la reproducció d’alguna pintura ceràmica amb la Mare de Déu com a protagonista. Les celebracions dels successius centenaris de la Troballa el 1747, 1847 i 1947, la definició del dogma de la Immaculada Concepció el 1854, la construcció de l’anda neogòtica el 1886 o l’acte de Coronació Pontifícia l’abril del 1925 han tingut majoritàriament el seu reflex artístic en l’execució d’algun plafó ceràmic devocional.
Precisament, un fenomen de gran interés i particular estima ha estat la història presència de plafons devocionals dedicats a la Mare de Déu de la Salut als principals carrers de volta general, concretament als carrers de la Muntanya, de València, del Molí, de Santa Bàrbara i de Berca. Els primers executats, els dels carrers de la Muntanya, de València i del Molí, a la segona meitat del segle XVIII, possiblement amb motiu de la celebració del centenari de la Troballa, iniciaren una tradició en què es visualitzava la imatge sagrada de la Mare de Déu de la Salut com a patrona d’Algemesí i es simbolitzava la seua funció protectora cap al poble devot amb la seua presència material als carrers més importants de la vila.
La tradició també ha volgut que durant la celebració de les processons en honor a la Mare de Déu de la Salut, molts dels balls que hi participen realitzen alguna coreografia especial davant algun d’aquests plafons, com encara ocorre per part dels Bastonets o les Llauradores als ubicats al Pouet del carrer de Berca o al del carrer de València.
L’inexorable pas del temps, però, ha fet que alguns d’ells ja no es trobem als seus espais originals. Així, el plafó ubicat al carrer de València núm. 38, possiblement el més antic, datat cap al 1750-1760, presenta un estat de conservació regular, amb trencats en distintes peces, com a conseqüència de distintes reinstal·lacions. El plafó que originàriament es trobava al carrer del Molí de la Vila, datat cap al 1760-1770, amb l’enderroc de la casa que l’allotjava passà a l’interior d’un immoble situat al carrer de Castelló de la Plana. Per últim, el del carrer de la Muntanya, datat entre 1770 i 1780 i emplaçat des de l’any 2002 al núm. 95, havia estat ubicat des de principi de segle XX i fins el 1999 al núm. 115 del mateix carrer, una vella casa pairal encara en peu i on resta la fornícula buida que abans l’allotjava. La seua ubicació anterior sembla que fou al mateix carrer de la Muntanya, però en el solar d’una casa enderrocada per obrir l’actual carrer de l’Acadèmic Segura.
La realització d’aquests plafons ceràmics es correspon amb un moment àlgid de la pintura ceràmica valenciana, la qual destaca per una policromia variada i de gran riquesa, fent palès un estil si no ingenu almenys certament estandarditzat que repeteix els formulismes propis de la producció ceràmica valenciana de la segona meitat del segle XVIII, que tanta fama i repercussió tingué.
Tots tres es basen formalment en la famosa xilografia del segle XVIII que acompanyava la fulla de gojos dedicats a la Mare de Déu de la Salut, tot i algunes lleugeres diferències. La Mare de Déu apareix entronitzada en el cor buit de la morera, coronada amb corona tancada –tot i que en la xilografia original aquesta és oberta– i vestida amb túnica verda i mantell blau, excepte en la imatge del carrer València, on la túnica també presenta una coloració blavosa. Amb una mà sosté una ram de lliris i amb l’altra acull el seu Fill, qui es mostra en acció de beneir els fidels mentre amb la mà esquerra sosté un orbe crucífer. Ambdós són adorats per dos àngels agenollats que flanquegen el seu tro, mentre que en segon terme apareix representada de manera anacrònica la capella o ermita on és venerada.
Els altres dos plafons mencionats, els del carrer de Santa Bàrbara i el del carrer de Berca són sensiblement posteriors. Ambdós, de la mateixa manera que un tercer plafó ubicat al carrer de València núm. 153 segueixen el model formal de una fulla de Gojos del segle XIX. En ells, la Mare de Déu, entronitzada i asseguda sobre un núvol en el qual voletegen cabets d’àngels dins, apareix ubicada dins el tronc buit de la morera. La flanquegen els dos àngels adorants i l’acompanyen dos pastors, un major i un menut, amb una ovella als seus peus. Al fons a l’esquerra, la capella de la patrona rematada per una cúpula, i a la dreta es representa un brollador d’aigua, amb la inscripció Fons Salutis, derivada del símbol lauretà Fons Signatus, que recorda la funció protectora de la Mare de Déu envers els seus devots.
Però de tots els plafons citats, enguany cobra especial protagonisme l’ubicat al carrer de la Muntanya, per ser aquest barri l’encarregat d’organitzar les festes del 2018. Famós ja per haver servit com a model en el cartell anunciador de les festes del VIIé Centenari de la Troballa de la Mare de Déu de la Salut, la imatge presenta un bell rocall asimètric ornamentat amb llambrequins i almesquins ondulants que funcionen com a orla, al temps que rodeja en la part inferior la inscripció identificativa dedicada a la Mare de Déu de la Salut: La Virgen de la Salud de la Villa de Algemesí. A més, enguany els Festers del Barri de la Muntanya han volgut utilitzar novament aquesta bella imatge devocional per a la confecció d’un magnífic tapís amb el que decorar molts dels balcons de la nostra localitat. Una iniciativa que aplaudim i animem en la seua difusió amb la exposició d’aquestes quatre línies que han volgut donar a conèixer l’origen d’aquest plafó ceràmic i els seus companys. A tots els Festes del Barri de la Muntanya, l’enhorabona!
Autor: Dr. Enric Olivares Torres, Historiador de l'Art
