Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

El costum de desfilar figures gegantines de distinta simbologia a cercaviles i processons religioses s’inicia a terres valencianes l'any 1589 quan la ciutat de València, a semblança dels gegants de la ciutat de Toledo, en va confeccionar expressament per a la processó del Corpus Christi d’aquell any. Amb aquell fet, el cap i casal incorporava un nou element a les seues festes i celebracions que, gradualment, seria assumit i adoptat per la resta de ciutats i viles valencianes i esdevindria tradicional. És així com, entre d’altres coses més, a Algemesí els gegants també arribaren a formar part de les diferents processons de la Mare de Déu de la Salut, com ho testimonien les fonts documentals i gràfiques, tot i que la seua participació, tal com succeïa amb d’altres elements de la Festa, fou intermitent i sense continuïtat malgrat l’empeny dels Festers.

 

Berca Grup de Danses incorporà la seua parella de gegants a la Processoneta del Matí de l’any 2007,

després que dies abans foren presentats en la Dansà a la Mare de Déu de la Salut com a Reis de les Danses.  La parella de Gegants de Berca simbolitzen el rei Jaume I, creador del Regne de València, i la seua muller Violant d’Hongria: ell, amb l’emblema de la Corona d’Aragó al mantell reial, va portador del Llibre dels Furs que va atorgar al regne que va crear i, també, tal com li correspon per bataller i conqueridor, amb la seua famosa espassa; va vestit amb gonella i clotxa baix del mantell reial de vellut roig. Ella, vestida amb gonella i cota va dignificant la discreció, pudor i religiositat que li lloen les cròniques amb la savena, el vel i el rosari, però també amb mantell i corona; símbols tots de la seua condició de mare de reis, reines, monges i arquebisbes i a Algemesí, com a la realitat històrica de la ciutat de València de 1238 als temps de la reconquesta, fidel acompanyant del seu consort.

La melodia de la seua primera dansa, anomenada precisament Dansa dels Gegants I, és una composició de Josep Juste, qui aleshores era mestre dolçainer a l’Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d’Algemesí. Aquesta danseta consta de dues parts ben diferenciades: la primera, elegant i solemne, rememora les danses cortesanes pròpies de la noblesa; per contra, la segona, una jota alegre i desimbolta, es fa ressò de les danses populars valencianes.

Amb motiu del recent desè aniversari de la seua confecció, es va crear una segona danseta, anomenada Dansa dels Gegants II o Dansa de la Moreneta, la qual tingué la seua primera interpretació el desembre de 2017 arran de la concentració gegantera anomenada Germans, que va aplegar els gegants sorgits d’un mateix motlle de l'obrador artesanal El Ingenio i que va tindre lloc al districte de Sant Andreu de Palomar de la ciutat de Barcelona. Aquesta danseta ha estat muntada amb senzilla coreografia en base a una melodia de l'algemesinenc Agustí Alamán (1912-1994), amb transcripció i adaptació de Josep Lluís Sanchis. La melodia, endemés de bella, és entranyable i reconeguda per als algemesinencs en haver estat inclosa per Diego Ramón al Cant de Vespres que cada 7 de setembre s'esdevé a la Basílica de Sant Jaume a càrrec del Cor Cabanilles de la Schola Cantorum d'Algemesí en plenes Festes de la Mare de Déu de la Salut on, amb lletra de Martí Domínguez, el cant es coneix per Mare de Déu, Moreneta, d’ací el seu nom.

 

A la processó, com antigament, els Gegants desfilen al darrer lloc del seguici de  danses i balls, però abans de la Creu Processional i obrint aquesta, com pertoca a la tradició processional valenciana. La colla de geganters, de nombre indeterminat, està necessàriament formada per dos portadors i dos o quatre guies. Actualment els Gegants de Berca únicament desfilen a la Processoneta del Matí de cada 8 de setembre i interpreten les seues dansetes a quatre llocs acordats: primerament, davant la Capella de la Troballa; després a l’eixample que conforma l’encreuament del carrer de Berca amb el carrer de sant Cristòfol –per altra banda, patró dels geganters-, a la Placeta del Carbó i, finalment, a la Plaça Major.

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo