Antonino Tenca, dolçainer d’Algemesí


Mariano Roig Botella i Maria Teresa Camarasa Esteve van ser els pares d'una important nissaga de músics algemesinencs. Van viure al carrer València nº 2 i tingueren diversos fills, però sols tres aplegaren a l'edat adulta: Olegario (1882-1936) i els bessons Antonino (1885-1952) i Alfredo (1885-1965).Els tres van ser coneguts amb el malnom familiar: Tenca.


Els germans es van iniciar en el món de la música des de ben joves i a principis del segle XX ja tocaven en la banda: Olegario el fiscorn, Antonino la corneta i Alfredo la trompa. A més d'aquests, també tocaven altres instruments, com l'acordió (Olegario i Alfredo) o la flauta travessera (Antonino). Especialment va destacar Olegario, que va tindre gran fama com a trompetista en la comarca i que va aplegar a ser director de la banda d'Algemesí en diverses èpoques, fonamentalment entre 1928 i 1929.


No sabem quan ni per quin motiu Antonino va començar a tocar la dolçaina. Per alguns testimonis sabem que possiblement, almenys des de principis de segle, no va ser estrany que alguns músics formats en la banda de música, per a les festes de la Mare de Déu de la Salut participaren tocant aquest instrument o el tabal als balls. D'aquesta manera, tal vegada els tres germans, en algun moment de la seua vida, participaren tocant o bé la dolçaina o bé el tabal en les Festes de la Mare de Déu de la Salut o en algun altre esdeveniment local, encara que només va ser Antonino qui s'acabaria convertint en dolçainer.


No cal oblidar que a Algemesí vivia, des de que es va casar en 1895, un dolçainer nascut a Polinyà, Antonio Llombart Albelda (1869-1950), qui podria haver ensenyat a aquells que estigueren interessats alguns recursos o tècniques de l'instrument, així com repertori. Aquest sabem pel comptes de la Festa de 1906 que ja participava a les festes locals, documentació on no figura Antonino.


El primer document que ens parla d'Antonino com a dolçainer és de 1914, quan se li pagaren 50 pessetes per tocar tots els dies de la Setmana de Bous. Per tant, hem de suposar que començaria a tocar entre 1906 i 1914, i al voltant de 1925, gràcies a una fotografia, ja sabem amb tota seguretat que a les Festes de la Mare de Déu de la Salut participava al ball de Bastonets, el lloc on el recorden tots aquells que el van conéixer.


Antonino, de la mateixa manera que els germans, era barber i pintor de parets, però sempre que era sol·licitat, tant a Algemesí com a altres poblacions pròximes, mamprenia la dolçaina per a tocar en festes, balls, processons... A Algemesí sabem que actuava a les Festes de la Mare de Déu, a la Setmana Taurina i a festes de carrers. També sabem que va participar a algunes actuacions especialment significatives amb els Bastonets, com l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la participació en les festes de Sant Isidre de Madrid de 1945 o la visita de la Mare de Déu de la Salut a València en 1948.


En els Bastonets, on alguns balladors antics recorden especialment la velocitat a la qual executava La Corredora, sempre anava acompanyat al tabal per JuanBautista Trull Rubio (1890-1967), més conegut comBaptistet el Ceguet, un home fadrí que vivia al carrer Sant Joan Baptista nº 23 juntament amb el seu germà, que també era cec, i que sabia tocar la guitarra.


Antonino es va casar en 1916 amb Amparo Chuliá Díez, qui va faltar dos anys després, deixant una filla de 17 mesos: Amparo (1917-1999). Huit anys més tard es va tornar a casar amb Josefa Martí Sanfélix (1900-1981), amb qui va tindre dos filles: Josefa (1925-2000) i Carmen (1927-2019). Encara que inicialment va viure a la casa familiar, al carrer València nº 2, on tenien la barberia, la seua última residència va ser el primer pis del carrer Cervantes nº 68, on residia la seua filla Josefa amb el seu marit Antonio Ribes.




Com que havia estudiat música en la banda, Antonino tenia coneixements de solfeig. Així, no sabem exactament en quin moment de la seua vida, va fer un breu recull de partitures dels Bastonets, que estava composat per les següents melodies: L'U,L'Ampla, 7 i 19, La Gallega, El Negret, La Figuera, Defensa de Planxa (on una mà posterior ha afegit el subtítol de Porrots de Silla), Mambrú, Dos Quinze, La de Planxa, Tres Colpets, La Queta, La Corredora i La Caseria.


Són unes partitures de format reduït, pensades tal vegada per a poder ser utilitzades en un faristolet ubicat sobre la dolçaina, que no contenen cap repetició ni avís, únicament està transcrita la melodia, pel que serviria com a orientació per a l'intèrpret. A banda d'això, aquestes músiques contenen molts errors, tant de tonalitat com de mesura, encara que són una font importantíssima per a les músiques actuals.


El 15 d'agost de 1952, Antonino va actuar amb el ball dels Bastonets en la processó de l'Assumpció de la Mare de Déu en Xàtiva. Poc de temps després va emmalaltir,cosa que va impedir que puguera eixir tocant en les Festes de la Mare de Déu de la Salut els dies 7 i 8 de setembre. Això va ocasionar un greu problema a la dansa, que no va poder eixir a ballar ni en la processó de les Promeses ni en la del Matí, per falta de dolçainer. Els festers aconseguiren localitzar-ne un de Benifairó de la Valldigna, Víctor Basset, qui va acudir amb el seu fill Alfonso com a tabaleter. Mentre estaven esperant a l'inici de la processó de Volta General al Casino Liberal, els balladors li cantaren dos o tres melodies i van poder eixir ballant aquestes.


El 22 de setembre d'aquell any, amb 67anys d'edat, Antonino Roig va faltar. La seua desaparició, unida a la defunció d'Antonio Llombart Tales el 29 de març de 1950, va deixar a Algemesí sense cap dolçainer local, iniciant una important crisi en la Festa que va durar quasi un quart de segle, fins l'aparició de l'Escola Provincial de Dolçaina.


Autor: Andrés Felici Castell. Dolçainer.

Entradas destacadas
Entradas recientes
Archivo
Buscar por tags
No hay tags aún.