top of page

De Salus Infirmorum a Auxilium Christianorum

Són moltes les advocacions referides a la Mare de Déu. Algemesí sencer, des de fa molts segles, la crida amb el nom de la Salut. Molt sovint emergeix el seu nom des del nostre interior quan el verbalitzem davant d’una situació que requereix del seu ajut: Mare de Déu de la Salut! Però també és ben cert que moltes altres advocacions s’han incorporat o coexisteixen amb el de la Salut entre els nostres conciutadans. Moltes d’elles han donat nom a carrers, d’altres tenen a veure amb devocions particulars o de confraries i, fins i tot, dues de les les cinc parròquies actuals de la localitat tenen com a titular la Mare de Déu sota l’advocació del Pilar i de Maria Auxiliadora.

Així com la del Pilar ja és ben antiga, la seua iconografia forma part de l’àtic del retaule major del temple parroquial de St. Jaume, la de Maria Auxiliadora és molt més recent. La construcció del mercat municipal l’any 1895 en un espai als afores del nucli urbà va impulsar el traçat dels carres dels Arbres i Cervantes cap a l’antic camí del Calvari. El cas és que no sé ben bé per quina raó, una part seccionada de la casa que actualment ocupa el número 60 de l’actual carrer Cervantes, tot conformant la cantonada amb el carrer Germanies, tenia encastat en la façana un retaule ceràmic de Maria Auxiliadora. I és per aquest motiu que aquell carrer començà a denominar-se popularment com el de Maria Auxiliadora. El 29 de desembre de 1953, amb l’erecció de dues parròquies noves, la nostra localitat comença a comptar amb dues comunitats cristianes més, nascudes de la parròquia mare de St. Jaume. El creixement urbà urgia aquesta necessitat per poder atendre millor dos barris en ple desenvolupament. Mn. Ramon Sancho i Juan, aleshores vicari de St. Jaume, va ser nomenat rector d’una d’aquestes dues comunitats i va creure convenient, amb molt bon criteri, que la nova parròquia tinguera com a titular l’advocació mariana amb la qual el poble havia identificat una de les vies principals d’aquella barriada. En un primer moment, la nova parròquia de Maria Auxiliadora va trobar lloc en una de les dependències del monestir de Fons Salutis, amb eixida directa a l’actual avinguda del País Valencià. Posteriorment, es compraren els terrenys i s’edificà un saló d’actes, que acabà sent el temple parroquial i el primer edifici de l’escola. El 24 de maig de 1956, festa de Maria Auxiliadora, fou beneït aquest nou temple pel bisbe auxiliar Jacinto Argaya. Aquesta advocació d’auxili dels cristians va començar a popularitzar-la sant Joan Bosco, el sant educador de Torí fundador dels Salesians, que atribuïa el floriment de les seues obres apostòliques i educatives entre els joves a l’auxili de la Mare de Déu. Va ser en l’any 1860 que començà a invocar-la amb aquest nom i decidí iniciar la construcció d’un temple dedicat a ella en la seua ciutat natal. Però la seua antiguitat es remunta al segle IV a Constantinoble, quan St. Joan Crisòstom es refereix a Maria com auxili dels cristians. Fins al segle XIX aquest títol de Maria Auxiliadora es va associar fortament a la defensa militar dels bastions catòlics i ortodoxos a Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, enfront de la invasió dels pobles no cristians, principalment els musulmans. Fou precisament sota el pontificat de Pius V que els regnes europeus s’hi uniren formant un gran contingent contra l’expansió de l’imperi Otomà en la cèlebre batalla de Lepant (1571). En gratitud per la victòria, el Papa va instituir la festa de la Mare de Déu de les Victòries i va agregar la invocació “auxilium christianorum” a les lletanies de la Mare de Déu. En un món tant necessitat de pau, que la seua intercessió ens concedisca l’auxili necessari per a ser-ne portadors per tot arreu i, particularment, als membres de la comunitat escolar de Maria Auxiliadora que aquest curs celebren el 50é aniversari de la sua fundació.

Font de la imatge: Facebook del Col·legi Maria Auxiliadora d'Algemesí

Entradas destacadas
Entradas recientes
Archivo
Buscar por tags
bottom of page