MUIXERANGUES AL CEL

Hui, 24 de maig de 2022, quan fa 10 anys que ens va deixar el meu estimat Bernardo Ahuir Hurtado, a la memòria de qui vaig dedicar la peça, em dispose a escriure unes línies al voltant de l’obra que em servia per acomiadar-me d’ell. Poc després del fatídic accident vaig començar a escriure una obra que feia temps tenia al cap, una rapsòdia inspirada en els balls de la Processó de la Mare Déu de la Salut. I evidentment, era el moment de fer-ho. I a més, havia d’acabar amb la Muixeranga, eixa melodia que era tan de Bernardo, tan vostra, tan meua.

Ja hi havia precedents amb peces basades en la música tradicional d’Algemesí com el Rituals i Dances d’Algemesí del mestre Amando Blanquer i diverses obres amb temàtica algemesinenca. Però aleshores, no hi havia cap que incorporara la veu de la dolçaina junt a la banda. Eixe color i eixa tímbrica que a mí sempre em recorda a Algemesí i a la seua gent. I quan pense en Algemesí, no em lleve del cap als meus iaios. Per tot, va nàixer Muixerangues al Cel. Una rapsòdia per a banda i dolçaines que té representats tots els balls que conformen la consueta que acompanya a la Mare de Déu de la Salut.

L’obra comença sols amb dolçaina fent la Crida i, a continuació sona el tema de l’entrà i eixida de la creu. Música que precedeix a la variació de les peces dels distints balls per acabar amb la Muixeranga. L’únic tema que apareix sense variació alguna, simplement instrumentat per a tota la plantilla que conforma l’obra i a partir de la versió a dues veus de Xavier Richart. Gran dolçainer què, junt a Andrés Felici, la Colla d’Algemesí i, acompanyats per la Societat Musical d’Algemesí i Alberto Ferrer a la batuta, van ser els encarregats d’estrenar-la al concert de la Nit del Retorn del 6 de setembre de 2012.

Va ser una nit més que emocionant. Una nit per al record. Tremolava i tot, la gent en peu emocionada, l’abraçada de la família de Bernardo i la seua Roseta, l’abraçada dels meus... mai oblidaré aquella nit del 6 de setembre. Com tampoc oblidaré la del mateix concert al 2015 quan la Muixeranga i la Nova Muixeranga alçaven als costats de l’escenari dos altes de cinc mentre sonava el fort final.

Deu anys han passat des que la vaig escriure i per a sorpresa meua, és de les obres més interpretades del meu catàleg. Coses curioses que té la música. Pensava que amb l’obra li rendiríem homenatge a Bernardo a les festes de 2012 i que ahi es quedaria o, que seria una obra limitada a interpretar-se a Algemesí. I, lluny d’això, s’ha interpretat per tota la geografia valenciana per grans bandes, incloent a la Banda Municipal de Valencia i a la Banda Federal de la FSMCV. A més, ha sonat a Barcelona, a Tarragona, a Mataró, a La Sènia, a Silleda (Galicia), a Sevilla... una alegria dur a tots els llocs el “sò d’Algemesí”. I cada vegada que la escolte interpretada per algú o la dirigisc, segueix emocionant-me. Això si que no canviarà mai.

Un orgull que Muixerangues al Cel i, també la marxa de processó Mare de Déu de la Salut, que vaig dedicar a mon tio Juan Sanchis al 2018, formen part de les músiques d’una festa que és Patrimoni i forma part de tots els algemesinencs.

Que mai deixen de sonar a Algemesí, bressol de dolçaina, tabal i música tradicional, les peces que ens obrin el cor i que sempre s’alcen, i ben altes, les muixerangues al cel!

Autor: Juan Carlos Sempere Bomboi

Albaida, 24 de maig de 2022