Des de Conakry (Guinea), L’endemà del dia de la Mare de Déu de la Salut vaig rebre un correu electrònic demanant- me que contara en una cara de full cóm es viu la Festa de la Mare de Déu des de la distància. La primera cosa que pensí fou que no he sigut l’únic. Només a ma casa, som tres els germans que vivim a l’estranger. Una de les meues dos germanes que viuen a Londres ha pogut viure la festa “en directe”, però l’altra germana i jo l’hem viscuda des de la distància. I, per

Vaig viure la meua infància en l'epicentre de la festa, el carrer Berca; novena, misteris, "rascamonyos", sorteig de bescuits i medalles, campanes i olor a cera. Tots i cadascun dels matins del 8 de setembre eren iguals però diferents: paviment mullat per les regadores de les veïnes, cadires i una infinitat de veus que repetien: - Una mica més baix de l'esquerra. Puja per la dreta. Així, així! – i els cobertors quedaven perfectes. Despuntaven les anades i vingudes de la gent

Aquest escrit ha estat inspirat per un intento fallido de selfi del P. José Luis Cuesta, escolapi i rector de Sant Pius X. Arribat el moment del seu comiat de la parròquia i del poble, li fem arribar el nostre reconeixement, gratitud i estima. La paraula selfie és anglesa i es tradueix per autofoto o autoretrat. El seu ús ha estat tan generalitzat en aquest segle que va ser paraula de l’any en el 2013, i el castellà ja l’ha incorporada, des del 2014, al seu vocabulari com a s

Tot i que el refrany es refereix únicament i exclusiva al gaudi de la vespra de un dia de festa qualsevol, en el cas d’Algemesí podríem canviar-lo i ampliar cronològicament la vespra des de l’última setmana del mes d’agost fins al dia 7 de setembre. Per a la majoria d’algemesinencs i algemesinenques, les vacances d’estiu acaben la tercera setmana d’agost. El poble passa de la nit al matí del silenci al rebombori. És com l’escenari d’un immens teatre on tot es mou al voltant d

Hallada la Imagen de la Mare de Déu de la Salut en el tronco de una morera, llevada a Alzira y retornada a Algemesí, estos lugares fueron testigos de la “primera procesión”, fueron los primeros Carrers de Volta. Escribió el párroco D. Miguel Belda Ferre en su Novena a la Santísima Virgen de la Salud: “El hallazgo de vuestra prodigiosa imagen en el tronco de la morera es el más elocuente testimonio de vuestra predilección hacia nosotros, confirmado luego por vuestro milagroso

El Barri del Raval no ha estat sempre un assentament urbà diferenciat del casc urbà d’Algemesí com puga ser el Carrascalet. Així doncs, l’origen del barri està íntimament vinculat al de la resta del municipi. Algemesí naix a la cruïlla de camins que estaria ubicada a la placeta del carbó actual, creixent linealment al llarg d’aquestos camins; un d’aquestos camins que allà arribaven era el carrer Muntanya que en superar les darreres cases del poble es convertia en l’assagador

Diego ens va deixar el 30 d’octubre de 2006. Cinquanta-tres dies abans, el 8 de setembre d’aquell any, acompanyà la Creu amb la seua dolçaina, per última vegada, en la processó que tant s’estimava. Ho va deixar per escrit: “Allò que hem va decidir a quedar-me a Algemesí va ser la festa de la Mare de Déu”. Ell va saber captar des del primer moment tota la força religiosa i cultural d’aquesta festa que el va enamorar de per vida. Havia d’entrar-hi, i ho va fer conseqüent amb la

QUÈ ÉS LA DANSÀ? La Dansà és la manifestació folklòrica més antiga de les comarques que formaven l’antic Regne de València. Les danses són un ball públic a les places i els carrers de les poblacions valencianes, on podem trobar-ne diferents variants que en alguns casos reben un nom particular, com ara "ball de carrer", "ball de plaça", "ball pla", "ball del cremaller", "baile del tedero", la "taina"... A l’acció de ballar estes danses, totes amb un origen i una estructura sem

Són els anys 90 del segle XIX. L’arquitecte Luís Ferreres planteja l’eixample de la ciutat cap a l’oest (carrer dels Arbres, Germanies, etc.). Actuació realitzada amb una certa rapidesa, a causa de les necessitats de la ciutat. Davant el traçat irregular del nucli històric, apareix amb una força contundent i trencadora el traçat de l’eixample, traçat d’alineacions regulars que trenca i s’imposa a les alineacions del nucli històric. Paral·lelament, amb lentitud i d’una forma c

Creada la parròquia fa mes de seixanta anys, fou regentada pel primer rector del clero secular, En José Mª Alonso Bonet, qui va iniciar les tasques pastorals en un local provisional al carrer Albalat, en el teular, fins que es va construir el nou temple al carrer Sant Jaume Apòstol. Amb la inauguració del nou col·legi dels Pares Escolapis, en la demarcació de la parròquia, es produeix una fita important per a la mateixa, que passa a ser servida per la comunitat de l’Escola Pi