Parròquia de Sant Pius X
Creada la parròquia fa mes de seixanta anys, fou regentada pel primer rector del clero secular, En José Mª Alonso Bonet, qui va iniciar les tasques pastorals en un local provisional al carrer Albalat, en el teular, fins que es va construir el nou temple al carrer Sant Jaume Apòstol.
Amb la inauguració del nou col·legi dels Pares Escolapis, en la demarcació de la parròquia, es produeix una fita important per a la mateixa, que passa a ser servida per la comunitat de l’Escola Pia i dirigida amb esperit de servei per diversos rectors escolapis.
El nomenament com a rector del P. Amadeo Lòpez, que ha segut un testimoni valuós i de recolzament constant a la pastoral de la parròquia pel seu talant senzill i afable. Introdueix el moviment eclesial, camí neocatecumenal, carisma que segueixen varies comunitats neocatecumenals constituïdes en la parròquia, que junt a la resta de feligresos integren la comunitat parroquial. El P. José Luis Cuesta, serà últim rector escolapi, que durant setze anys ha donat un servei i entrega incansable a la parròquia.
Hem de destacar que en la nostra parròquia reposen actualment, baix l’altar de la capella de la comunió, del nou temple reedificat i consagrat el 12 de desembre de 2004, les beates màrtirs, Teresa Ferragut Roig i les seus quatre filles religioses*, beatificades per Sant Joan Pau II, el 11 de març de 2001.
També tenen la seu i estan ubicades les imatges del Crist del Silenci, confraria dels Antics Alumnes Escolapis i la Mare de Déu al Peu de la Creu, confraria pròpia de la parròquia, creada en el primer anys de la fundació de la mateixa, que formen part de la Setmana Santa d’Algemesí. En el nou curs, la parròquia passarà a ser regida pel clero secular, diocesà, ja que amb l’adaptació de l’Ordre de l’Escola Pia a la nova realitat i les limitacions que tenen per a donar eixe servei; així com la reordenació de la província escola pia de Betania, deixarà de ser regentada pels Pares Escolapis.
Que el nou rector que Déu ha previst per a esta parròquia, que serà del clero diocesà, tinga la col·laboració de tots el feligresos i supose un estímul per al seguiment de Crist de l’ampli barri que forma la Parròquia de San Pío X i també el manteniment de l’espiritualitat calassancia que fa més de cinquanta anys forma part del carisma de la identitat parroquial.
Autor. Vicent Carbonell Chirivella, Secretari de la Administració Local, de categoría superior
(*) El 1936, quatre religioses filles d'Algemesí, Maria Verònica, Maria Jesús, Maria Felicitat i Josefa Ramona Masià Ferragut fugen del seus convents i es refugien en casa de sa mare, a la vista notícies que parlaven de convents cremats i religiosos afusellats. El dia 19 d'octubre, els milicians fan acte de presència a la casa de Maria Teresa Ferragut Roig, mare de les quatre religioses, i reclamen a les quatre dones. La mare diu als milicians que on van les seues filles, va ella, i acaben les 5 tancades al convent de Font Salutis, que per aquells temps es feia servir de presó. Dies després, el 25 d'octubre, els milicians les trauen amb intenció d'afusellar-les i deixar lliure a la mare, que tenia 83 anys, però la mare es nega a anar-se'n i a abandonar a les seues filles. Totes són traslladades en un camió fins a la Creu Coberta, a la carretera d'Algemesí a Alzira. Els milicians volien afusellar primer a la mare per a evitar-li el sofriment de veure morir a les seues filles, però la mare, amb el temor que les filles foren violades abans de ser afusellades, demana morir l'última. I sembla que així va ser.
Els cossos foren soterrats a Alzira, però després foren traslladats a la parròquia de Sant Jaume, per a finalment, el 1961, acabar reposant a la parròquia de Sant Piux X, baix de l'altar de la capella del Sagrament.
Font :http://www.preguntasantoral.es/2011/11/beatas-martires-de-algemesi/
