Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

BASTONETS

La temàtica guerrera apareix en moltes de les danses rituals que presenten, dins de la seua seqüència, el colpeig d’armes o objectes. Conegudes com "de bastons" o "paloteig", les d’Algemesí destaquen d’entre les altres per mostrar una trepidant velocitat d’execució en cadascuna de les seues evolucions. En elles, els dansants, en nombre de vuit més un mestre, colpegen rítmicament de manera conjunta o simultània planxes i bastons.

HISTÒRIA

Apareix documentada, baix la denominació de Danza de los Ocho, Danza de Hombres, per primera vegada en 1839, apuntant-se una importació del ball des de Morella (Danses del Sexeni) Anys més tard, poc abans del segle XX, rep el nom exòtic de Baile de los Indios. En 1980 s’incorporava a la dansa un primer grup de dones, i en 2017, un segon. En l’actualitat són quatre els grups de dansadors que ixen a la Processó, dos d’hòmens i dos de dones, José Luis Ferris i Antonio Trull són els mestres dels grups d'hòmens i Paula España la del grup de dones. L'incorporació del segon grup de dones és de caràcter temporal, ad cautelam, i no es considerarà definitiu fins que els Bastonets presenten al Patronat de La Festa una normativa que regule de forma transparent l'entrada al grup per part dels aspirants.

Entre les persones lligades a la història dels bastonets són especialment recordades les nissagues dels Fernandissos i dels Corello (Josep Marco i Castell), el Capità, Tomàs de Pipa, la família dels Pare-Sants i Pepe Alandete “Sardina”, tots aquests en les funcions de mestres. Com a dansadors és té memòria de Ciriac, Casimir i Mingo.

MÚSICA

S’interpreta amb dolçaina i tabal, presentant tantes composicions com evolucions es desenvolupen. Són El Paco, l’Ú, la Queta, Tres Colpets, la Figuera, la Caceria, el Bolero, la de Planxa, el Negrito, el 7 i el 19, la Corredora, el 2 i el 15, el Mambrú, la Gallega, l’Ampla i Defensa de Plaxa.

INDUMENTÀRIA

El vestit consta de cos i faldellí de vellut vermell (blau en el cas del grup de dones), capell amb plomes llargues de colors i calces blanques amb espardenyes de careta de llauradors. A l’espatlla, sobre una mena de capeta, porten brodat amb fil d’argent l’anagrama de Maria o qualsevol figura al·legòrica de la Mare de Déu de la Salut (el Pou, la Morera i l’Estrela del Matí).

OBJECTES

Part indestriable de la dansa: el bastonet i la planxa són necessaris per a la seua execució. El primer és un pal de fusta d’uns seixanta centímetres de llargària. La segona, una planxa de metall, tipus escut, d’uns deu centímetres de diàmetre.