Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

BOLERO O "LLAURADORES"

Abans de la Creu Major, tancant la part profana de la processó, se situa el Ball de les Llauradores. Un nombre indeterminat de parelles ballen acompanyades per una secció d’instruments de vent de fusta i metall que interpreten les notes del Bolero, ball tradicional que a Algemesí prèn un caràcter processional.

HISTÒRIA

La primera referència escrita la trobem l’any 1906, tot i que no és fins el 1934 que podem parlar d’una presència continuada a la Festa de la Mare de Déu. És, per tant, el ball més modern de tots els que ixen a la processó.

 

Des de llavors, han sigut mestres del ball José Soldino Escrivà (1906-1908); Eduardo Borràs Sabater, El Campanero, (1934-1943); Vicent Domínguez Navarro, Blayet, (1944-1960); Vicent Nácher Llanes (1961-1966); Fernando Garcia Monzó (1972-2001); i Adrià Moreno Aliaga (1967-1971, i continuà després de Fernando Garcia). En l'actualitat el mestre del ball és Enric Olivares.

 

El 1994 el ball es va constituir legalment en associació, i es revestí de personalitat jurídica pròpia amb l'objectiu de mantenir viva la tradició. Així mateix, és l'únic ball amb una llista oberta i pública dels aspirants a entrar al ball.

BALL

El bolero és un ball tradicional molt difós a terres valencianes. En el cas d’Algemesí presenta sis variants amb un esquema particular: sols consten d’una part, amb desplant final, per poder adaptar-se als condicionants de la processó. Aquestes sis variants, que en realitat són sis balls diferents, reben el nom de: València, Reies (Reis), Trençaos (Trenats), Típics, Madrid i Bots, els quals han anat sorgint amb el pas del temps.

MÚSICA

A diferència de la resta de danses, la música del Ball de les Llauradores és interpretada per una secció de vent, formada per clarinet, saxòfon, trombó, trompeta o trompa i bombardí, i les castanyoles o postisses dels balladors l'acompanyen rítmicament.

 

En l’actualitat el ball compta amb un repertori de sis melodies, cadascuna de les quals té la particularitat de poder ser interpretada indistintament per a qualsevol dels sis balls. El més antic és el Bolero Vell, també conegut com a Bolero Mallorquí o Bolero Llis, al qual segueixen el Bolero núm. 2 i el Bolero núm. 3, del mestre Vicente Redondo Serrano; posteriorment s’afegiren Pardines, del mestre Miguel Esparza García, el Bolero Processional d’Algemesí (1967), obra d’Ernesto Francés Sáez, i el Bolero del Centenari (2006), del compositor Juan Jiménez Cerezo.

INDUMENTÀRIA

La indumentària usada pels membres del ball està lligada al procés de ritualització experimentat pel vestit tradicional valencià. En el cas de les dones, se segueix una estètica que barreja elements propis dels segles XVIII i XIX, tot seguint les modes de cada moment. Per al cabell s’ha optat tradicionalment pel pentinat a tres ratlles. Pel que fa al vestit masculí, el model seguit és el tradicional de torrentí, complementat amb el característic barret d’arboços. Tant per a les dones com per als homes, les espardenyes són el calçat principal.