TORNEJANTS
Destresa, mística i galanteria se citen a l’inici de la part religiosa de la Processó. Són els Tornejants; i es tracta, junt a la Muixeranga, del ball més característic de la festa d’Algemesí. Són cavallers que solemnement i habilment dansen a la Mare de Déu.
Aquest ball té el privilegi de dansar entre dos elements principals de la festa. Davant seu desfila la Creu Major, una peça barroca d'argent de l'any 1739 que és obra de l'argenter Antoni Reinot. A continuació de la Creu trobem el públic de la processó. Després dels tornejants marxa el Guió de la Mare de Déu, també d'argent repussat que emmarca una pintura de la Mare de Déu de la Salut, obra de Francesc Calatayud i Llobell.
HISTÒRIA
Si bé es pot observar l’existència d’una associació formal amb danses de tipus presentacional/reverencial com són els Aurreskus bascos i altres danses del Piamont Italià, no podem aventurar una conexió directa de la nostra dansa amb aquestes dues danses. Tantmateix, caldrà apuntar-la.
Present, però amb altres evolucions, a Morella (Dansa dels Torners) i fins les primeres dècades del segle XX a Ontinyent, la primera referència escrita del ball a Algemesí data de 1800, quan acudeix a participar a Agullent (festes centenàries en honor a sant Vicent Ferrer). Aquest fet deixa constància que el ball ja es realitzava amb anterioritat a Algemesí. Possiblement, les famílies de la noblesa rural dels segles XVII i XVIII (Curça, Tarragona, Folqués, Mercer, Alapont, Cerveró, Medes i Carrasco) foren les que l'introduiren.
Dins la història personal de la dansa, són especialment recordats els mestres Vicent Ivanyes (1830-1843), Ignasi Martínez (a partir de 1834) i Francesc Castanyer (1867). Ja al segle XX, ho són, en la seua primera meitat, Silvestre i Cacau, que passaren el relleu a les nissagues dels Silvestrets, els Corello i els Pardals. Actualment, el mestre d'aquesta dansa és Juan Francisco Felici.
DANSA
Un patge, com un herald, obri la marxa amb pas ferm, marcat pels tocs secs del redoblant. Amb els braços estirats, manté horitzontalment una espasa a l’atura dels muscles. A l’altra mà, cobrint la punta, subjecta un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu.. Tot seguit, els dansants, en nombre de sis, realitzen dos tipus d'evolucions: Floretes i Fuga.
- Floretes: Són ballades per un, dos o quatre dansants en les modalitats de carrerilles, cadireta, crussà, quatre cantons,
magos i quatre cares.
- La Fuga: És la dansa de major durada. Necessita la participació dels sis dansants.
La dansa consta de passeig, torneig i cabrioles. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del Guió de la Mare de Déu. Els botargues acompanyen els dansants. Són xiquets que s'encarreguen de subjectar, recollir i subministrar els tornejants les varetes amb què executen la dansa.
INDUMENTÀRIA
El vestit de tornejant està format per: cos o guardapits amb passadors a l’esquena en forma de flors i faldellí de tissú argentat, que recorda a la cuirasa; calçons de vellut negre (per baix de la peça anterior), calces blanques de calats artístics; sabatilles amb vetes llargues que es lliguen per sobre les calces i casc (de la mateixa tela que el cos, amb una cimera de flors que forma la creu de sant Jordi, l’anagrama de la Mare de Déu al frontis i careta o carasseta de fil d’aram sobre el rostre).
El complement de la vestimenta, imprescindible per a l’execució de la dansa, són les varetes. Són llistonets de fusta vibràtils que els tornejants fan servir a mode de llança.