Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

MUIXERANGA 

Vora tres segles d'història i una important càrrega simbòlica han fet, de la Muixeranga d’Algemesí, la imatge més coneguda de la ciutat. La Muixeranga es refereix tant al grup cerimonial, la dansa o la música. En cadascuna de les seues tres acepcions (ball, torres i figures plàstiques) és un clar reflex de la força d’un poble compromés amb la seua tradició festiva i el seu patrimoni cultural.

HISTÒRIA

La primera referència documental de la Muixeranga d’Algemesí prové del 1733, dels Llibres de Comptes de la Vila. Des d’aleshores la seua aparició a la Festes de la Mare de Déu de la Salut, celebrades ja de forma solemne des de 1724, es manté de manera continuada. Com a periode crític es recorda el 1973, any en que, enmig d’una profunda crisi de participació, va estar a punt de desparèixer. La fundació, un any més tard, de l’assossiació Amics de la Muixeranga no sols garantitzà la seua supervivència sinó que la rellançà de forma espectacular.

El 1998, s’incorporava a la Festa la Nova Muixeranga, grup que presentava com a novetat la compossició mixta (hòmens i dones). Entre les persones que han marcat història de la Muixeranga cal destacar els mestres Enric Francisco Gil “Cabrera” (dècada del 1920); Llorca “el Barber”, Vicent “el Gleva” i Vicent Nàcher (entre 1940- 70) i Tomàs Pla i Romaguera, mestre obrer de la vila i Joan Beltràn. L’actual Mestre del ball és Jose Vicente Donat Castell i en la Nova Muixeranga és Jaume Adam Roig.

INDUMENTÀRIA

Es compon de brusa cenyida i recta botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima.

La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves (verdes a la Nova Muixeranga) sobre un fons de ratlles blanques amb dispossició arlequinada, exceptuant el vestit del mestre que porta cada peça d’un color. És la tela vulgarment anomenada de matalàs.

DANSA

És la primera de la part profana que antecedeix la Processó. Presenta les següents evolucions: 

 

Ball, passeig o florete: Estructurat en quatre temps, la seua execució es realitza abans de la incorporació del grup a la Processó. Els muixeranguers, col·locats en dues files, evolucionen amb ciris encesos a les mans 

 

Torres humanes o pujades: L’enlairament de les torres es realitza seguint una tècnica pròpia, diferent a la seguida en altres localitats que també alcen torres humanes. Plegades les articulacions, els muixeranguers estan flexionats fins que tots els components s'han incorporat. Tot seguit, van aixecant-se progressivament al so de la tonada. Abraçats, formant un cos compacte, la torre és rematada per un xiquet que ,amb els braços oberts, alça la cameta. 

 

Figures plàstiques: Són formacions que tenen en el seu origen una intencionalitat simbólicoreligiosa (escenes relacionades amb la figura de la Mare de Déu). Darrerament, motivat per l’habilitat gimnàstica i la recerca de noves compossicions, se n’han incorporat altres de tipus profà.

MÚSICA

Interpretada per dolçaina i tabal presenta dues tonades bàsiques: Muixeranga i Florete. La primera, acompanya l’alçada de torres, la segona, el Ball. Una tercera, molt específica, sobre la compossició del cant gregoria "Dies irae, dies illa" es toca en la construcció de la figura de l’Enterro. El solemne i cadenciós so de la Muixeranga ha extés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tots els valencians.