Vaig viure la meua infància en l'epicentre de la festa, el carrer Berca; novena, misteris, "rascamonyos", sorteig de bescuits i medalles, campanes i olor a cera. Tots i cadascun dels matins del 8 de setembre eren iguals però diferents: paviment mullat per les regadores de les veïnes, cadires i una infinitat de veus que repetien: - Una mica més baix de l'esquerra. Puja per la dreta. Així, així! – i els cobertors quedaven perfectes. Despuntaven les anades i vingudes de la gent