UNA PREGARIA AL TEU PAS
- Fundació per a la festa de la Mare de Déu de la Salut
- 2 sept 2017
- 1 Min. de lectura
Actualizado: 29 ago 2022
Ja t’acostes, Mareta, ¡quantes coses
enguany jo he de dir-te!
No tinc clavells ni roses
que un tapís al teu pas puga teixir-te,
ni cobertors de seda que engalanen
esta pobra caseta,
ni essencies riques que perfums escampen
sobre la teua imatge moreneta.
Pero tinc el meu cor
ple d’il·lusions i d’alegries santes,
i elles formen la flor
d’esta pregaria que en passar et cante.
[...]
Mare de la Salut, torna els teus ulls
a este fill que t’implora!
¡Tu saps quant que te vullc!
No t’enrecordes, Mare, d’aquella hora
que de tu m’apartí;
apiada’t de la meua desventura;
vullc tornar al camí,
a la senda segura;
¡Il·luminam, “Strela del Matí”!
Deixa, “Mística font”, que de tu bega
l’aigua que dona vida
i nit i dia rega
del cor, la terra seca, sense mida.
Alimenta’m, “Altíssima Palmera”,
del teu fruit beneit,
per tal que si en gran perill em vera
i eixira mal ferit,
per a tornar a tú forces tinguera.
Deixa’m, Verge Morena,
que m’acoste al teu pas; deixa’m plorar
la culpa que al meréixer tal condena
de tú em va allunyar.
Hui torne al bon camí,
després de tant de temps que aní perdut,
¡mira com vinc de brut!
¡tinc compassió de mi,
Que sóc un malaltet!¡Dona’m salut!
Va obtindre el primer premi en el I Certamen Literari en honor de Ntra. Sra. de la Salut, celebrat en Algemesí el dia 5 de Setembre de 1954.
VICENTE MARTÍ MACHADO
