L'ORGANISTE I COMPOSITOR VICENTE SOS CASTELL

En l'any 1903 publicava d. José Ruiz de Lihory, baró d'Alcalahí, un diccionari sobre músics titulat “La Música en Valencia. Diccionario biográfico y crítico”, obra que havia sigut premiada en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1900. Quasi tota la informació que tenim sobre l'organiste Sos d'Algemesí és d'ell; tots els que han publicat alguna cosa sobre el nostre organiste ho deuen al baró d'Alcahalí, encara que tots no el citen, ni indiquen d'a on han tret la informació.

En el diccionari consta l'any de 1817 com el del seu naiximent i aixina ho diuen tots els que han escrit sobre ell, però hem trobat una falta de coherència interna en el escrit del baró, que hem confirmat mirant un llibre de baptismes de la Parròquia de sant Jaume d'Algemesí.

En l’esmentat diccionari s’indica:“A los 22 años recibió la sagrada orden del subdiaconado. La Ley de Exclaustración de 1835 hizo salir del retiro del claustro a nuestro organista…”. En rigor, des de1817 a 1835, solament havien passat 18 anys, que són els que devia tindre, i això mal s’acomoda en els 22 anys que diu el baró que tenia quan va ser nomenat subdiaca. Al seus 22 anys, en 1839, ja feia anys que estava exclaustrat i no podía rebre tal sagrada orde. Les últimes lleis desamortitzatdores d’eixa época van ser els dos RR. DD. de 19 de febrero de 1836 sobre l’extinció de les ordes religioses i el de 8 de març de 1836 sobre la incautació per part de l’Estat dels seus bens, impulsats els dos decrets per Mendizàbal; per tant tenia que haver naixcut abans per a quadrar els 22 anys que tenia quan l’exclaustració.

A més, en els llibres de baptismes de la Parròquia d’Algemesí no naix ningún Vicente Sos en 1817, solament naix una xiqueta que tinga Sos de cognom. Per tant, tenim que remuntar uns anys abans, a 1814, per a que casen les dades del baró i per a que trobem un Vicente Sos. I, en efecte, al foli 293 recte del llibre dotze dels llibres de baptismes de la parròquia, a l’ordinal 35 es llig:

“En la villa de Algemesí á los tres días del mes de Marzo del año mil ochocientos catorce el infra=escrito Vicario de esta Parroquia bautize solemnemente a Vicente, hijo legitimo de Vicente Sos, y de Josefa Castell consortes. Abuelos Paternos= Vicente Sos, y Manuela Ferris. Abuelos Maternos= Josef Castell, y Tomasa Roig. Nacio dicho dia á las tres y media de la mañana. Fueron sus padrinos= Josef Belenguer, y Teresa Navarro a quienes adverti del parentesco, y obligacion de enseñarle la Doctrina Christiana. Todos son naturales, vecinos y casados en esta. De que certifico.

Dn. Tomas Roig, vicario

Està transcrit segons l’original i l’avisat lector posarà els accentts a on calga.

Ara ja, seguint al baró, sabem que entrà en qualitat d’organiste en el convent dels Jerònims d'Alzira, en la Murta, als 16 anys professà de mans del seu prelat, condicionat a ser organiste del convent. Va rebre el seu subdiaconat als 22 anys. Exclaustrat per culpa de les lleis desamortitzadores, anà a Montserrat a on s’encarregà de l’orgue d’aquell convent i a on tingué la forta amistat del mestre Brell.

La guerra civil de l’època el féu abandonar el claustre, i no sabent a on anar a parar tornà a València, assentant plaça com a músic del regiment d’artilleria, sense dir mai que havia sigut religiós. Però, havent ja jurat bandera i vist que el consideraven un quinto més i no músic del regiment, pensà en desertar; mes, per fi, es presentà al mestre de música del regiment i li demanà que l’examinara i si entenia que era apte, que li donara un instrument. Al sendemà de l’examen li donaren un clarinet, l’arreplegà molt alegre, encara que mai n’havia tingut un en les mans. Li ensenyaren l’escala i al poc de temps tocava el primer clarinet i abans dels tres mesos el clarinet principal.

Va demanar ser el copiste dels papers de música i li va ser concedit, ja que sabia transportar en tots els tons, arreglar una peça i fer una partitura, tenint una nota excel·lent. En tot el temps que va estar de soldat, ningú, ni els seus millor amics, saberen de la seua estada en un convent, ni de la carrera eclesiàstica que havia començat.

En 1850 s’establí en Xella com a mestre de la música que allí s’havia creat, conseguint al poc de temps passar a Énguera com a organiste d’aquella parròquia, a on estigué fins a 1867.

Per eixe temps començà l’Estat a pagar una módica pensió als exclaustrats. Això i haver sigut nomenat organiste de Xiva, cobrant un haver de quatre “reals” diaris, va fer que ja no eixira d'allí, a on va restar fins a la seua mort.

Quan estava en Montserrat va compondre un gran número d’obres religioses, destacant tres col·leccions de “Misereres”, “Elevacions” i “Ofertoris”, a part d’una “Misa”, uns jocs de “Vespres” en tots el tons i un grapat de versos per als dies de primera contestant en la terça.