LA SIMBOLOGIA EN EL TIENTO DE BATALLA

Mn. Cabanilles Barberà (1644-1712)

En primer lloc, i abans d’entrar en la temàtica proposada, convindria comentar la importància de l’orgue als temples, així el “ Sínode de Rávena (1568) Itàlia, imposarà la presència de l’orgue en les catedrals…” (Garbini, L.2009:200), aquesta iniciativa s’empeltarà per tota la cristiandat. La idea era fomentar la utilització d’aquest instrument com un recurs al servei de la litúrgia. Boecio afirma que “La «música instrumentalis» sosté i fortifica a l’ànima (Cullin, O. 2005:24) per tal d’enriquir el món interior de la persona, convertint-se la música en la ferramenta melodiosa que la transporta cap a un estat transcendent, arribant a indrets insospitats que ajuden a provocar moments de plenitud espiritual en els creients, o moments molt especials en persones més sensibles.

Així doncs, el gènere musical conegut com a Tiento de batalla, actualment té varies interpretacions: la primera fa menció a una guerra entre dos cavallers, amb armadura i espasa; fins i tot en Josep Climent comenta que durant la interpretació es sent el so dels cavalls trotant. El comentari sorprèn, doncs la música d’orgue s’interpreta dintre dels temples i sempre unida al culte diví, que no contempla la música bèl·lica en cap celebració, ni tant sols com a música pura. Una segona accepció podria ser la següent: la Catedral de València disposava de dos orgues ubicats dintre del cor, l’un enfront de l’altre. En les oposicions a organista de la Seu valenciana, era costum realitzar una prova entre dos candidats: el primer a l’orgue major per tal d’interpretar un tema melòdic i el segon a l’orgue de cor que contestava. Aquest fet s’anomenava també batalla dialèctica o sonora. La peça solia interpretar-se, en algunes ocasions, amb els registres anomenats de batalla. Aquests són uns tubs oberts de metall -baixons i clarins- col·locats de manera horitzontal en la façana de l’orgue.

La tercera opció fa referència a la batalla espiritual, desenvolupada per la mística imperant en la societat del moment. Aquest gènere musical va tenir el seu esplendor durant els segles XIV al XVII . La lluita era escenificada mitjançant la música, per tal de mostrar auditivament la dualitat entre el bé i el mal, la virtut i el pecat, el cos i l’ànima; en definitiva és la contradicció humana que tots tenim en la nostra vida. La composició musical té assignat un paper més espiritual doncs expressarà allò que diuen els textos dels místics, tant s’hi val, en prosa o en vers amb la fi de relatar sonorament el procés d’unió entre l’ànima i el seu espòs: Crist, expressat com una melodia intima on “…el silenci de les veus produeix el so, transformat en la solitud sonora, és el presagi d’un horitzó molt superior a qualsevol altra dansa o música coneguda” (Garbini, L. 2005:196). Els compositors deixaran en les seues melodies i harmonies una mostra de la cosmovisió: tant personal com col·lectiva. Aquesta música fon escrita per tal d’interpretar-la dintre dels temples en funcions anomenades “Punt de Meditació”, on l’espiritualitat imperant en la societat tenia manifestacions en: la pintura, l’escultura i la música, elements que trobem als temples. En qualsevol cas, el Tiento de Batalla fa una descripció sonora on el resultat és d’allò més interessant.

Per a cloure voldria comentar que la mètrica emprada en el Tiento de Batalla és binaria, del principi fins al desenvolupament. Així queda reflectida la lluita entre els dos contrincants: Déu i el diable, que es barallen per tal d’aconseguir l’ànima humana. En la darrera part de la batalla la mètrica canvia a ternària, doncs la victòria final sempre serà de la Trinitat Augusta. Aquest gènere musical, potser va nàixer junt a la mística estesa arreu d’Europa i també ací en terres valencianes. Una bona mostra de Tientos de batalla els tenim en la producció musical de Mn. Cabanilles Barberà, organista de la Seu valenciana, de qui tenim un conjunt de composicions inspirades en allò que anomenaven els místics la nit fosca, que provoca compunció de llàgrimes, com dirà Sant Gregori el Gran. Per últim, comentar que la forma musical Tiento de Batalla va començar a desaparèixer cap al final del segle XVIII junt a la mística, entrant en decadència en el segle XIX . Cal dir, que al llarg del segle XX fins al moment actual, aquesta forma musical queda ignorada pels compositors, possiblement perquè s’ha perdut l’espiritualitat com a font d’inspiració.