L’eixample cap a l’est de la ciutat d’Algemesí. Carrer Sant Vicent
Són els anys 90 del segle XIX. L’arquitecte Luís Ferreres planteja l’eixample de la ciutat cap a l’oest (carrer dels Arbres, Germanies, etc.). Actuació realitzada amb una certa rapidesa, a causa de les necessitats de la ciutat.
Davant el traçat irregular del nucli històric, apareix amb una força contundent i trencadora el traçat de l’eixample, traçat d’alineacions regulars que trenca i s’imposa a les alineacions del nucli històric.
Paral·lelament, amb lentitud i d’una forma callada, va gestant-se l’eixample de la ciutat cap a l’est. És en aqueix eixample on trobem el carrer Sant Vicent. El carrer Sant Vicent es planteja com una prolongació del carrer de Baldoví, amb una alineació sensiblement modificada. El carrer Sant Vicent comença en el carrer Gamieta i finalitza en l’avinguda Bernat Guinovart, i està encreuat pels carrers Marqués de Campo, Covadonga i General Martí.
Analitzant els diferents plànols d’ordenació de la ciutat, podem veure l’evolució de l’eixample i del carrer Sant Vicent. Al plànol datat l’any 1905, s’observa que apareix la traça del carrer de Baldoví amb un final de cul-de-sac. No apareix encara la traça del carrer Sant Vicent. Al plànol datat en 1929, ja apareix la traça del carrer amb les alineacions i amplària actuals en el tram de carrer que va des del carrer Gamieta fins al carrer Marqués de Campo. A partir del carrer Marqués de Campo, la traça de l’eixample que apareix en el plànol és una traça d’illes rectangulars i cantons en xamfrà, amb major amplària de carrers i alineacions paral·leles i perpendiculars al carrer Albalat. No se segueix la continuïtat de les alineacions del carrer Sant Isidre, Sant Vicent i Pelayo.
Al plànol datat el 1942 apareixen l’eixample i el carrer Sant Vicent totalment definits, i està totalment consolidat i edificat el tram de carrer entre el carrer Gamieta i el carrer Marqués de Campo.
Hem de fer notar que les alineacions dels carrers, amplària i forma de les illes s’han modificat respecte de les alineacions que apareixen en el plànol de 1929. En aquest plànol apareixen les primeres traces de la futura avinguda Bernat Guinovart que, amb una contundència forta, trenca la quadrícula de l’eixample de la zona Est de la ciutat.
Al plànol datat en 1962 la traça de l’eixample està totalment definida i es constata que el tram de carrer que va des del carrer Marqués de Campo fins al carrer núm. 60 (actual carrer Covadonga) està pràcticament consolidat per l’edificació. Al plànol datat en 1975, apareix que el tram de carrer entre el carrer Marqués de Campo i el carrer Covadonga (ja apareix el nom grafiat en el plànol) està totalment consolidat per l’edificació. En el període de temps que va des dels anys 1980 fins al 2000, s’acabà de consolidar l’edificació del carrer Sant Vicent.
Hem de fer notar, que encara que el carrer Sant Vicent no és molt llarg, degueren passar molts anys perquè els fronts del carrer foren totalment edificats. I fruit d’aqueixa lentitud, el carrer Sant Vicent és un carrer molt irregular amb diferents tipologies edificatòries. Carrer que fins al Marqués de Campo està configurat per cases agrícoles de poble de dues altures i que responien a les necessitats de la població d’aqueixa zona, majoritàriament de llauradors.
A partir del carrer Marqués de Campo ens trobem cases de poble junt amb edificis de vivendes de 4-5 pisos i blocs de vivendes unifamiliars en filera. Hem de fer constar que a la casa núm. 12 del carrer encara es conserva la imatge de Sant Vicent Ferrer en la façana, Sant que dóna el nom al carrer.
Autor: Josep Carrasco Masiá, Arquitecte
