Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

12 curiositats de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

  1. L’any 1247 un fill d’Algemesí va trobar la imatge de la Mare de Déu en el tronc d’una morera en un dels camps de la partida de Berca. Per aquest motiu, enguany celebrem el 769è aniversari de seua la troballa.

  2. Durant la Guerra de Germanies, en 1520, s’incendià l’església de Sant Jaume Apòstol. Així, es perderen arxius parroquials que contenien els detalls de la troballa i, a més a més, també es va perdre el tronc i les rames originals de la morera.

  3. Mosen Curçà recopilà el poc que coneguem de la troballa de la Mare de Déu a partir dels coneixements que recordaven aquelles persones que havien llegit la història en els arxius cremats.

  4. En 1569, Mosen Frasquet, Mosen Dasi i Mosen Curçà, capellans de l’Església de Sant Jaume, decidiren el nom de la Mare de Déu de la Salut jugant a palletes, com bé relata el Misteri dels tres capellans.

  5. Al lloc on es trobava la morera es va construir la Capella de la Troballa. La capella actual és la tercera que s’ha construït.

  6. La població d’Algemesí es va reestructurar en quatre barris l’any 1835: El barri de la Capella, el de Santa Bàrbara, el barri del carrer València i el de Muntanya. Des d’aquell moment la festa de la nostra patrona s’organitza cada any per torns entre aquests barris. Enguany l’organització correspon al Barri de Muntanya.

  7. L’any 1712, les últimes voluntats documentades de Josep Cabanes, fill d’Algemesí, deixen allò que quede de la seua hisenda, una vegada morta la seua dona Maria Castelló, per pagar una processó des del carrer Molí fins la Capella i tornar a l’església pel carrer Berca. Aquest fet va marcar l’itinerari de la Processó de la Vespra i de la Processoneta del Matí.

  8. El ball més antic de la processó és la Muixeranga. Està documentada des de l’any 1733, encara que és molt probable que la seua participació fóra anterior a aquesta data.

  9. En 1947 es compon el Virolai per a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, amb lletra de Martí Domínguez i Barberà i música d’Agustí Alaman i Rodrigo.

  10. L’últim ball en formar part de la processó va ser el Bolero o Llauradores, que va es va incorporar a la processó per primera vegada en 1906.

  11. En 1925 el Papa Pius XI proclama Patrona Canòniga d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut i aquell mateix any l’arquebisbe Melo la va coronar.

  12. El document més antic on consta la participació de les danses en la Festa data de l’any 1724.

 

 

Fonts:

 

Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

 

Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo