Qui som?

Som la Comissió de Xarxes Socials de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i col·laborem cada any amb els festers organitzadors de la Festa.

contacta'ns

fonts d'informació

  • Text utilitzat per a la Proclamació de Festa Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • Domingo i Borras, J. A. i Jarque, F. (1999) Bastint la Festa, Festes de la Mare de Déu de la Salut. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí,

  • Ferri Chulio, A. S. (2004) La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Algemesí: Basílica-Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí.

  • Imatges cedides pel Museu de la Festa d'Algemesí

Evolució urbanística del Barri del Raval o com creix un poble.

September 7, 2016

El Barri del Raval no ha estat sempre un assentament urbà diferenciat del casc urbà d’Algemesí com puga ser el Carrascalet. Així doncs, l’origen del barri està íntimament vinculat al de la resta del municipi. Algemesí naix a la cruïlla de camins que estaria ubicada a la placeta del carbó actual, creixent linealment al llarg d’aquestos camins; un d’aquestos camins que allà arribaven era el carrer Muntanya que en superar les darreres cases del poble es convertia en l’assagador d’Alginet. Està documentat als plànols d’evolució urbana de Joan Segura de Lago, assentament edificat a l’actual barri del raval al 1800 com a prolongació del Carrer Muntanya a la seva vorera Nord .

 

L’arribada del ferrocarril al 1858 genera una fractura al carrer havent d’enderrocar part de les cases del mateix per al pas de les vies i la construcció de l’estació. No obstant el ferrocarril també va suposar una empenta econòmica per a les indústries i magatzems que al seu voltant anaven creixent, de tal forma que el carrer canvia el seu nom per “Calle del Progreso” i comencen a establir-se els comerços bàsics de carnisseria, forn, pescateria... Altre factor bàsic per entendre el creixement del barri és la proximitat del Riu Magre. De fet, el barri s’assenta al que fou la partida dels “Alcadufos”, fent referència aquest nom al drenatge que aquesta terra necessitaria per ser productiva per la contínua presència d’aigua, possiblement de crescudes del riu Magre. Als plànols de principis del S.XX continua reflectida sols l’ocupació de la vessant Nord del carrer donat que a la Sud existia una sèquia.

 

Està documentada la construcció d’una mota de terra al riu Magre en la primera meitat del s. XIX per protegir del riu la població del barri i la sèquia Mare, paral·lela a aquest. L’efectivitat d’aquesta no seria la idònia quan es promou la construcció de les “obres de Defensa d’ Algemesí contra les inundacions del riu Magre”, iniciant la construcció del mur del riu la Confederació Hidrogràfica del Xúquer abans de la guerra Civil i no sent fins el 1952 que aquestes s’acabaren. Aquesta construcció marcarà la definitiva ocupació de la vessant Sud de la “Calle Progreso”. La realització d’aquestes obres deixa una paisatge desolador; les terres de l’antiga mota restaven junt als nous terrenys que guanya el mur al riu, els antics llits d’aigua i el nou mur. El mur del riu havia suposat també l’enderrocament de vivendes humils preexistents al llit del riu o junt a aquest, els habitants de les quals improvisaven la seva vivenda entre aquestes terres. Així mateix el camí a Guadassuar, el qual eixia pel gual del riu magre direcció a Alzira, trencava a l’oest i anava paral·lel al riu també havia desaparegut per les obres de la defensa d’Algemesí.

 

Al 1946 es redacta el projecte del nou pont que travesarà el riu Magre donant lloc al naixement de l’avinguda de Guadassuar. Poc més tard, l’ajuntament promou al 1950 la construcció de 18 vivendes protegides de tipus econòmic a la zona (avinguda Carlet) i es redacta l’avantprojecte de urbanització (1952) dels terrenys guanyats al riu: moviments de terres, clavegueram i rastells que delimitaran rasants i alineacions de les noves vivendes a construir.

 

En paral·lel, al 1945 s’acordà l’avantprojecte per a la construcció d’un camp d’esports amb una pista d’atletisme de 6 carrils per 400 m, que al 1950 es modificarà per oferir major diversitat d’esports, amb un camp de futbol, tennis, bàsquet, bot de longitud i altura, piscina i velocitat amb 100m llisos, a desenvolupar segons els mitjans econòmics.

 

Després de la riuada del 1.957, l’Obra Sindical de la Llar, construeix les anomenades “vivendes ultrabarates”, Grup José Sales, al terrenys urbanitzats esmentats abans, sent un referent de l’arquitectura moderna al barri. El creixement ordenat del barri necessita d’equipaments mínims per la qual cosa al 1968 s’inicia la sol·licitud de construcció de l’actual col·legi Salvador Andrés a uns terrenys entre l’estadi municipal i el Grup José Sales propietat de la parròquia de Sant Jaume, prèvia permuta d’este solar per un de propietat de l’ajuntament a la “Calle Progreso”. De la mateixa forma la parròquia de Sant Jaume aconseguia aquest solar de la “Calle Progreso” propietat de l’ajuntament, on hi havia una serreria, per construir la que seria la parròquia del barri. Abans, el veïnat havia acudit a la ja desapareguda església del Convent de Sant Vicent, o al convent de Fons Salutis per escoltar missa. D. José Ballester, vicari de la parròquia de Mª Auxiliadora començà a principis dels anys 60 a celebrar a un magatzem al carrer República Dominicana, sent aquest l’inici de la creació de la parròquia de Sant Josep Treballador.

 

José Joaquín Pérez Alarcón és l’arquitecte triat per desenvolupar el projecte de l’actual temple de Sant Josep Treballador, estant aquest datat a l’any 1968 . No obstant sembla que les obres començarien abans, amb Francisco Vaquer com a aparellador de les obres i Joaquín Castanyer com a mestre d’obres, col·laborant els veïns els caps de setmana i altres en allò que cadascú podia, portant la botija, obrant o preparant esmorzars,... per alçar l’esglèsia.

 

Posteriorment a la dècada dels 70 s’ampliaria l’estadi amb la construcció del velòdrom que substituiria al, desaparegut 10 anys abans, de María Auxiliadora i més tard es construiria la Piscina Municipal perfilant el barri que avuí coneguem.

 

Agrair el testimoni de la Sra. Isabel Navarro Girbés i els documents facilitats per la Biblioteca Municipal.

 

 

 

 

Font: Extracte del “Projecte de construcció de nova església parroquial”, any 1968. Autor. J.J. Pérez Alarcón. Biblioteca Municipal.

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo