UNA PREGARIA AL TEU PAS

September 2, 2017

Ja t’acostes, Mareta, ¡quantes coses

enguany jo he de dir-te!

No tinc clavells ni roses

que un tapís al teu pas puga teixir-te,

ni cobertors de seda que engalanen

esta pobra caseta,

ni essencies riques que perfums escampen

sobre la teua imatge moreneta.

 

Pero tinc el meu cor

ple d’il·lusions i d’alegries santes,

i elles formen la flor

d’esta pregaria que en passar et cante.

[...]

 

Mare de la Salut, torna els teus ulls

a este fill que t’implora!

¡Tu saps quant que te vullc!

No t’enrecordes, Mare, d’aquella hora

que de tu m’apartí;

apiada’t de la meua desventura;

vullc tornar al camí,

a la senda segura;

¡Il·luminam, “Strela del Matí”!

Deixa, “Mística font”, que de tu bega

l’aigua que dona vida

i nit i dia rega

del cor, la terra seca, sense mida.

Alimenta’m, “Altíssima Palmera”,

del teu fruit beneit,

per tal que si en gran perill em vera

i eixira mal ferit,

per a tornar a tú forces tinguera.

Deixa’m, Verge Morena,

que m’acoste al teu pas; deixa’m plorar

la culpa que al meréixer tal condena

 

de tú em va allunyar.

Hui torne al bon camí,

després de tant de temps que aní perdut,

¡mira com vinc de brut!

¡tinc compassió de mi,

Que sóc un malaltet!¡Dona’m salut!

 

Va obtindre el primer premi en el I Certamen Literari en honor de Ntra. Sra. de la Salut, celebrat en Algemesí el dia 5 de Setembre de 1954.

VICENTE MARTÍ MACHADO

 

 

Please reload

Entradas destacadas

La dansa dels Gegants

August 10, 2018

1/3
Please reload

Entradas recientes

August 10, 2018

September 3, 2017

September 2, 2017

Please reload

Archivo